Ripollet ha tingut, en aquest període, tres alcaldes. Carles Ferré, qui durant més anys ha ostentat aquesta responsabilitat en període democràtic, Norbert Fusté (circumstancialment, quan Ferré deixà l'alcaldia en abandonar el PSUC per presentar-se, posteriorment, com a cap de llista pel PSC) i l'actual, Juan Parralejo. I un nombre important de regidores i regidors, adscrits a diverses forces polítiques. Elles i ells han representat i representen el poble.
Amb motiu dels 25 anys d'Ajuntaments democràtics ja es va fer un homenatge als i a les electes locals. Crec fermament que convé no oblidar les fites que s'assoleixen col·lectivament. Els aniversaris, per exemple. Cal recordar-les perquè ningú no ens els prengui ni desvirtuï la memòria d'allò que representa.
El període històric esmentat no fou l'únic en el qual la vila tingué electes escollits democràticament. La II República, estroncada per la insurrecció militar i consegüent Guerra Civil, ens ha deixat quatre alcaldes. Dos escollits a les urnes i altres dos, nomenats en època excepcional de conflicte armat. Foren Magí Girbau, Josep Ros, Antoni Jorba i J. Almirall. Tots quatre, militants d'ERC, força política que governà el municipi durant tota la II República. El llibre Ripollet 1931 - 1945, II República i Franquisme, dels historiadors Ramon Martos i Toni Oller, recull bona informació dels batlles i regidors d'aquella època.
El consistori de Ripollet els recordava i homenatjava en el seu conjunt, sense exclusions de cap mena, ara fa cinc anys, en el marc del 75è aniversari de la proclamació de la II República.
Una moció presentada pel grup municipal d'ICV deia, entre d'altres coses, que l'acord del ple volia "retre un homenatge als alcaldes republicans, així com a les corporacions municipals que va haver durant la República." Tots els partits presents al consistori, excepció feta del PP, refrendaren la moció.
És bona tota la feina que es faci per recuperar i donar a conèixer la feina feta pels nostres electes. De la II República i de l'època actual. El Ripollet d'avui en dia no és altre cosa, en bona part, que el resultat dels encerts i desencerts de la gestió municipal. La història ha de fluir amb llibertat, posant-se a l'abast de tothom. Sense filtres ni controls interessats de cap mena. Per això crec que el municipi hauria de promoure estudis dedicats a recuperar aquella època i la contemporània, respecte a la democràcia i la seva implantació a la vila. Des de l'òptica de la ciència històrica, defugint cap mena de revenja o deformació interessada d'uns fets amb l'objectiu d'assolir "guanys" contemporanis.
La història, la nostra història, és patrimoni de totes i tots. És, si em permeteu, una part essencial del nostre ADN com a comunitat. Ja ens la van segrestar els feixistes. Ara, quan celebrem els 30 anys de democràcia, no hem de permetre que ens la prenguin ni manipulin, doncs l'afectació seria col·lectiva.
.jpg)
Escrits
