Tres relats

P
er fi els hem pogut llegir, els relats premiats al "Caterina Albert" de narrativa breu per a joves autors, en les edicions de 2006, 2007 i 2008. El servei de Publicacions de la UAB ja l'ha editat i és possible de comprar-lo. Bé, a la ciutat és complicat perquè us haureu de desplaçar fins a l'Abacus de la UAB. O bé optar per la compra via Internet. Els amics de l'Aranya no els tenen, fet que els dol donat que han demostrat una especial sensibilitat per oferir al públic cerdanyolenc tot allò que afecta o escriuen els vilatans o gent vinculada, d'alguna manera, amb el municipi. Les dificultats amb les distribuïdores, una certa manca de sensibilitat de la UAB envers la ciutat, fan molt complicat, per no escriure impossible, que els llibres guanyadors dels premis literaris que convoquen UAB i Ajuntament no es vegin als aparadors de les llibreries de la ciutat.

Un servidor, que treballa a l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Cerdanyola, ha tingut el privilegi d'accedir-hi, al text. D'entrada i en un comentari que faria extensible al volum ressenyat en el darrer post, els dissenys de la UAB són lleigs. No et diuen: compra'm!. O com a mínim: fulleja'm. Més aviat semblen manuals propis de qualsevol assignatura. Austers, freds, ... que no auguren la riquesa imaginativa que amaguen les planes interiors.

Els contes
Poc més de 100 planes per encabir els relats de Toni Mata, guardonat el 2006, Edgar Cantero, 2007, i Víctor García Tur, 2008. Tots tres autors nascuts a principis dels 80. 1982, el primer i 1981, els altres dos. Joves autors en trànsit cap a la trentena, però amb propostes literàries interessants.
Anem per les narracions. El relat de Toni Mata, "Alienació mental transitòria", és un recull de petites històries sorgides d'una anècdota, d'un fet destacable però processats per una òptica surrealista, descontextualitzadora de la realitat.
"Front", de Víctor García Tur, situa el seu relat en un moment històric trencador, de la nostra història contemporània. Això és, la Guerra Civil. Aquest és el marc, però el nus de la qüestió és la relació entre una dona i dos homes. Història antiga, potser tan com els humans, comportarà que en un moment determinat es trenqui aquest triangle. Volgudament, és clar. Qui trenca, com haureu endevinat, és un dels vèrtexs. I qui pateix el tràgic trencament, gràcies a una bala fabricada pels "camarades russos" és qui ho explicarà ....

Tres Nadons
Acabo amb "Tres nadons", el conte d'Edgar Cantero. Em va agradar molt Baileys's Coke, tal i com escric al darrer post. En aquest relat, premiat la mateixa nit en què Cantero assolia el Valldaura, amb "Baileys...", i el Caterina Albert, l'autor demostra que els premis no són una anècdota. Hi ha, en els seus treballs, un treball ferm perquè el lector gaudeixi a fons. Això sí: cal estar preparats per córrer, per viure una història quasi mil·limetrada i ben estructurada. L'hàbil Cantero, conscient que la velocitat fa que deixem enrere elements claus per interpretar les seves històries - l'una i l'altra - acota el text i ens diu: això és important, recorda-ho.
Pistes però també capacitat per estructurar unes narracions que ens enganxen i fan que no puguem deixar de llegir fins acabar la història.
Per un servidor - no sé si s'ha notat - aquest conte és el que més m'ha agradat dels tres. Com la novel·la anterior. Per això, en recomano la lectura, de tots dos. I d'alguna obra més, que té publicada i que va venir a presentar a la ciutat.
En fi, esperem que com a mínim, els llibres premiats a Cerdanyola es puguin trobar a la Biblioteca de la ciutat.

Salpebrat al gust!

E
nllestida la cosa del semestre universitari he consumit productes culturals durant moments esparsos de rara disponibilitat de temps per fer-ho. Avui he enllestit el Baileys n'Coke, de l'Edgar Cantero, premi Valldaura Memorial Pere Calders 2007. Una novel·la curta, un relat llarg [una nouvelle, com en diuen a França?], divertida, trepidant, que t'atrapa i no pots deixar de llegir. El contingut, un 10. L'edició, feta pel Servei de Publicacions de la UAB,pèssima. Sembla, talment, un manual de qualsevol assignatura. A més, si voleu comprar-vos el llibre ho tindreu magre, a la ciutat. El fet que la UAB treballi amb un distribuïdor molt especialitzat fa que no el puguem comprar a l'Aranya, per exemple. Sí que hi és a l'Abacus (l'he vist a Sabadell, suposo que també hi serà a la llibreria del Campus). O bé el podeu comprar per Internet. Si navegueu pel web del Servei de Publicacions veureu com ja han publicat les obres guardonades a la darrera tongada dels premis literaris, els del 2008.

Música ....

En la vessant musical aquests dies escolto especialment dos CD. El Som així.., d'en Ramon Sauló, i Els millors professors europeus, dels Manel. Un treball, el primer, de retorn i culminació d'un desig, de fer alguna cosa que ha anat quedat relegada. El segon, el debut d'un grup. Les lletres d'ambdós treballs són per escoltar-se-les tranquil·lament. Parlem de temes propers, íntims de vegades, quotidians, retrats al fresc d'allò que passa al nostre voltant que no veiem perquè anem massa de pressa.
Per cert, molt recomanable passar-se pel bloc de Pepe Urbano i veure-hi la darrera entrada, dedicada a en Ramon. Amb la portada i contraportada del 1r i darrer vinil publicat fins que enguany ha aparegut el CD. Uns quants anys entre l'un i l'altre.

Els CD, escolteu-los!. Paga la pena fer-ho!.

... i bloc nou

Això dels blocs no s'atura i ara en Miquel Sánchez n'ha obert el seu. El titula Cerdanyola, de Miquel Sánchez. El polifacètic Miquel publica alguns articles interessants, en aquesta nova finestra que obre a la xarxa.

Disney Channel en català, ja!

L
a TDT ens ha portat el Disney Channel. Les seves produccions i artistes són famoses: els Jonas Brothers, Hannah Montana, les pel•lícules de High School Musical o les de les Cheetah Girls, entre d’altres, són habituals de moltes llars catalanes. Arrasen. Repasseu les notícies prèvies a l’arribada dels Reis Mags i quines joguines demanaven els nostres menuts. Moltes del canal Disney i totes en anglès i castellà. Res de res en català.
Els nord-americans en saben molt, de fer i vendre televisió. El resultat és bo per a molts i ven. Em pregunto: per què no el podem veure i escoltar en català?. No podria la Generalitat negociar amb el canal una versió en català del seu producte?. El cost el podrien assumir conjuntament amb els odontòlegs i cirurgians maxil•lofacials del país. Que per què?. Mireu-vos qualsevol sèrie del Disney Channel i observareu que els protagonistes sempre riuen amb unes dents impecables. No puc ni imaginar-me com deuen acabar el dia ... desencaixats de mandíbules, segur. Això sí, amb les dents perfectes.
Veig l’escena: el “nostre” Tresserras (Conseller: Cerdanyola existeix!) i la Geli negociant amb el senyor Disney, assessorat pel “Tio Gilito”. I molts euros catalans, perquè com sempre, ens tocaria pagar. Però com a mínim, enlluernaríem amb la dentadura. Segur!.

[bitllet publicat al Cerdanyola al dia]

El primer de l’any

R
etorno al bloc, que tenia un xic abandonat des de feia uns dies. Any nou i normalització després d’uns dies d’estada a l’illa de la calma. A prop de Randa, he pogut compartir estones amb la Marutxi Beaumont i el poemari “Arquitectura de l’aire”. Una obra recull d’emocions inspirades pel Chillida Leku. L’inici, l’excusa, però el viatge que proposa la Maru va molt més enllà. S’hi veu clarament la dona que reivindica el paisatge humà, les ciutats fetes per a les persones i no per vés a saber qui. Reivindica l’aire i abjura, a la darrera plana del recull d’aquells qui “em barreu matusserament l’aire” a qui no ofereix “ni una paraula més”.
L’homenatge principal és per l’Eduardo Chillida. Ho diu la poeta, quan escriu l’elegia dedicada l’escultor quan les planes del llibre veuen la coberta: “A tu, artífex de la ingravidesa/ del massís./ A tu,/ mestre del traç/ i el ritme./ A tu,/ rotund/ i subtil alhora./ A tu, / finestra oberta/ a d’altres proporcions./ A tu,/ Eduardo Chillida,/ arquitecte de l’aire.”

Fermall de luxe per una dona agraïda que ha sabut viure l’espai d’en Chillida a Zabalaga. Allà, entre les escultures del mestre, reflexiona, “des del banc,/ m’amaro d’espai ...” i troba arguments poètics per cridar l’atenció d’aquells que dissenyen l’espai urbà abonats a la línia recta. Els recrimina haver oblidat el ritme de la corba “has deixat cantellut el meu món,/ l’angle recte s’ha instal•lat als carrers”, tot recordant-los que ells (i elles) també fan el paisatge.
Beaumont reivindica la corba, amb arguments fisiològics “ni el meu genoll,/ ni el meu colze/ fan un angle recte, / ni la inclinació del meu coll,/ ni el traç de la meva esquena” , naturals, propis de l’entorn i fins i tot onírics.
Un bocí d’un poema, que potser aprofitarà la Núria per al seu Laboratori d’idees . “Ser d’un lloc,/ fondre’s amb un lloc/ i comprometre’s.”
Acabo amb un bocí de poema de Lluís Maicas, llegit a l’article “Encara són possibles els viatges”, de Bartomeu Fiol (Diari de Balears, 30/XII/2008). Diu: “Mai l’èxtasi fou més serè./ Mai més màgica la fascinació/ per la forma i per la seva absència”, referint-se al Chillida Leku.

Una cançó d'un grup que m'interessa. Els Manel.



[La fotografia és del Chillida Leku]