La veu dels vençuts

D
isposar del màxim nombre de fonts per analitzar un determinat moment històric és bàsic per aconseguir un bon treball. No sóc historiador de formació, tot i que des de sempre m’ha interessat la història. En la meva vida universitària he cursat diverses assignatures que hi pertanyen, a aquest àmbit.
Aquest estiu he llegit el llibre Kitab ta’Rih Mayurqa, d’Ibn’Amira Al-Mahzumi (hi falten els accents que sóc incapaç de reproduir amb el portàtil). En traducció catalana, La Crònica àrab de la Conquesta de Mallorca. Un llibre publicat per la Universitat de les Illes Balears i el Departament de la Presidència de les Illes Balears. L’edició i estudi del manuscrit és de Muhammad ben Ma’mar i la traducció al català la signen Nicolau Roser Nebot i Guillem Rosselló Bordoy.
La història de la traducció catalana del llibre és una mica especial, pròpia de les novel•les d’en Zafón. Es coneixia l’existència del llibre, però ningú no en disposava de cap exemplar. Per aquelles coses n’aparegué un exemplar en una biblioteca particular de Tinduf. Justament el que va editar en Muhammad ben Ma’mar, professor universitari que va autoritzar, posteriorment, la traducció que he pogut llegir.

Coneixia la versió dels vencedors, a través de les grans cròniques catalanes. Llegides amb precaució, és clar, perquè sempre s’escriu allò que interessa a qui guanya, magnificant determinats moments històrics, adobant-los al gust de qui escriu i obviant-ne d’altres més aviat ignominiosos. Ara, un cop llegit el llibre comentat, disposo d’un xic més d’informació per intentar aproximar-me a com van anar les coses.

Fets destacats
El llibre ens descriu la situació geopolítica existent a la Mediterrània “nostra”. D’una banda, Catalunya just acaba de sortit d’una cruenta guerra civil. Jaume I n’ha eixit vencedor, tot i que ha hagut de doblegar una noblesa cada cop més forta. El monarca vol eixamplar els seus dominis ocupant territoris de sobirania musulmana. Les lluites internes que s’hi viuen propicien l’avançada de les tropes cristianes. O rum (de romans) com els anomena Ibn’ Amira. [També els anomena trinitaris. Els musulmans creuen en un sol Déu, Al•là, els cristians, també, però que també és tres, o la santíssima trinitat. Déu, Jesús i l’Esperit Sant]
Jaume I necessita cohesionar el seu regne. Necessita mantenir ocupada la noblesa en noves conquestes i l’aspiració a noves riqueses i territoris. A més s’obririen nous mercats per als mercaders catalans.
Mallorca, en aquell moment, pateix les conseqüències de les lluites internes dels territoris musulmans peninsulars. Unes faccions s’imposen damunt de les altres i l’illa, la més gran de les Balears, esdevé refugi dels expulsats de la Península. Hi haurà enfrontaments entre bàndols, que minaran la cohesió i les forces musulmanes. Però també hi haurà traïdoria, quan notables illencs es passin al bàndol dels cristians, un factor clau, segons l’autor del volum, per decantar la victòria cap a les hosts catalanes.
Hi haurà guerra, perquè interessa al rei d’Aragó i al valí de Mallorca, un destacat funcionari almohade que a la pràctica, i tal com anaven les coses a la Península, fou el cap d’una illa quasi independent. L’excusa, un conflicte marítim.

La guerra
Les tropes catalanes partiren de Salou després d’un període de preparació que no va passar desapercebut al governant illenc. Tot i la preparació per a la invasió, una colla d’errades produïdes en el primer moment, just després del desembarcament a Santa Ponsa i la batalla posterior, posaren en una complicada situació Madina Mayurca (Ciutat de Mallorca). Sotmesa a setge per les tropes catalanes va acabar en mans caient a les seves mans. Amb tot el que comporta. Moriren, segons destaca el llibre, 24.000 persones. Nens, dones, gent gran, soldats .... En la conquesta de l’illa es calcula que foren prop de 50.000 els caiguts.
El Conqueridor permeté l’assalt indiscriminat quan les tropes accediren a la ciutat, produint-se una autèntica matança. Una indignitat, es miri com es miri, pròpia de qui sota l’empara de la creu cercava riqueses materials. En aquest sentit, explica el llibre com n’estaven de motivats els líders religiosos i com arengaven les tropes perquè actuessin sense pietat. No debades l’església fou un dels estaments que va finançar l’aventura bèl•lica d’en Jaume I. Ben compensats en quedaren, tal i com destaca el Llibre del Repartiment de l’Illa de Mallorca.
Dia fosc, el de la caiguda de la Ciutat de Mallorca i els que vingueren després amb la posterior rendició de castells i focus de resistència. La mort o l’esclavatge fou el destí de molts dels habitants d’aquelles terres.

Resituació
L’accés als llibres permet resituar moments històrics determinats que fonts interessades decanten per bastir passats gloriosos. Ometent, és clar, allò que no és bonic de conèixer. Com en el cas que ens ocupa: la matança provocada per les tropes catalanes durant l’ocupació i conquesta per les armes de Mallorca. Probablement avui en dia jutjaríem Jaume I al tribunal dels drets humans acusant-lo de genocidi contra la humanitat.
Retornant al llibre, refermo el que escriuen els seus traductors catalans: és necessari que coneguem els textos àrabs escrits per molts ciutadans que visqueren a terres llavors sota govern musulmà. Els férem fora i en molts casos perdérem l’oportunitat de conèixer una part destacada de la nostra història. Cert és que es fan esforços en aquesta línia, però encara són incipients i és necessari que s’hi aprofundeixi.
Tant de bo continuï aquesta tasca i nous llibres vegin la llum. Potser d’aquesta manera coneixerem un xic millor d’on venim i podrem interpretar el nostre present, conformat per gent d’arreu que viu, afortunadament, en pau.