El nord de la ciutat

U
n dels handicaps de la nostra ciutat és, al meu entendre, la manca d’un nord clar que indiqui cap a on anem. Es tracta de respondre a la pregunta de què volem ser, com a ciutat mitjana del Vallès Occidental que malda per no caure en els braços de la gegantina Barcelona i la influència no gens menyspreable de Sabadell. Vaja, esbrinar quin ha de ser el nostre paper en la Catalunya del segle XXI.

Anem a pams. Què aportem de significatiu a la comarca i al país per a reclamar el nostre espai?. Vegem alguns dels actius positius de la ciutat, al meu entendre: som una ciutat jove, amb gran terme municipal més del 50% del qual forma part del Collserola. La Universitat Autònoma de Barcelona hi té la seu, així com també el Parc Tecnològic del Vallès i el futur Sincrotró i totes les indústries que comportarà. Disposem d’instal•lacions culturals destacades, com el poblat de ca n’Oliver i el futur centre d’interpretació dels ibers, així com d’altres dependències vinculades al Museu de la ciutat, bastit, ara ja fa uns anys, amb la idea de ciutat – museu, on fora possible museïtzar aquells espais ciutadans que així ho requerissin.

En l’apartat dels demèrits hi trobaríem, al meu entendre, la manca de cohesió de la ciutat (existeix la Cerdanyola de dalt, la de baix, fins i tot hi ha un fort sentit de pertinença a determinats barris com Montflorit o Bellaterra). S’ha perdut la potent indústria química i metal•lúrgica que s’hi havia assentat, deixant un buit que hores d’ara cap activitat econòmica no ha reemplaçat. No hi ha un lideratge clar capaç de conduir Cerdanyola cap al futur. Començant pel govern municipal, sovint en posicions delicades per manca d’entesa entre els socis que el conformen. Seguint per una polarització en els òrgans de representació dels agents locals més destacats. És el cas, per exemple, de les associacions de comerciants. O bé del moviment veïnal. És bona la diversitat però en els dos exemples esmentats no han estat capaços de bastir coordinadores o federacions que els permetin defensar conjuntament allò que els és comú i els afecta, percentualment molt més important que el que els diferencia. L’hostaleria i l’empresa mantenen organitzacions, algunes de les quals ven recents, que malden per fer-se escoltar en els fòrums on se’ls convoca. Altres agents, com les entitats culturals, esportives, veïnals i d’altres, intervenen quan poden fer-ho als Consells Municipals i altres òrgans consultius del municipi.

Resumint, els valors de la ciutat són remarcables. Són una bona matèria primera per situar Cerdanyola en el mapa. Ara per ara, però, no ens ho creiem i tampoc hi ha qui sigui capaç de pilotar com cal aquesta nau. Crec que la nostra autoestima com a ciutat és ben baixa. Volem emmirallar-nos en altres municipis, ser com els altres, sense plantejar-nos que per aconseguir-ho caldrà que tots hi participem. Hi ha exemples de gestes col•lectives, com l’Operació 2.000, que serveixen per a il•lustrar la idea que nosaltres sols som ben capaços de dissenyar allò que volem ser i de quina manera volem que ens coneguin i respectin.

Però qui ha de dur la canya del timó que meni amb saviesa, constància i intel•ligència aquesta nau anomenada Cerdanyola del Vallès que navega pels mars del segle XXI?. Crec que ha de ser una mà col•legiada, amb la presència de representants de tots els actors ciutadans. Com aconseguir aquest òrgan tan necessari?. Cal que el govern municipal encapçali la creació d’un espai on tots els actors ciutadans tinguin veu i vot. Cal generositat i no voler treure’n profit partidista, doncs ens hi va el futur de Cerdanyola del Vallès. S’hauria d’establir un document, una mena de compromís subscrit per tothom que hi participi, que serveixi de punt de partida per avançar. Per situar la ciutat allà on es mereix. O si més no, dibuixar junts el nord cap a on hem d’esmerçar el treball col•lectiu en pro d’aquest objectiu.