Històries a la riba del Ripoll

És trist veure com hi ha qui utilitza qualsevol estratègia per a fer política. Mala política, és clar. La mentira, servida com a informació escapçada i curosament preparada per a garantir el benefici propi, és l'arma preferida d'aquesta mena de gent.

Són grups que viuen en el conflicte i del conflicte. Si no existeix, el creen. És la seva raó de ser. No mesuren les conseqüències de les seves accions. Llencen la pedra i amaguen la mà, acusant qualsevol passavolant d'haver provocat el que sigui.
No els importa que el motiu de la seva campanya o denúncia, si s'ha produït, ha estat potser perquè no s'han fet bé les feines que tocava fer. Tant s'hi val. Això no importa.

Posseïdors d'una efectiva unitat gestadora de comunicats als mitjans, garanteixen que es publicaran a la premsa escrita dòcil. Aquella que no fa preguntes i mai no investiga ni certifica la versemblança de la informació. No importa: es tracta de la veritat revelada que emana dels escollits, altrament coneguts com "el poble".

Què els porta a actuar d'aquesta manera? Autoodi? Dificultats per encaixar en una societat plural? No ho sé pas.

Reclosos al seu cau, creen polèmiques destinades en molts casos a dinamitar la convivència ciutadana. No construeixen: destrueixen. No fan pinya: separen. Discriminen, assenyalen culpables entre els propis en lloc de trobar solucions als problemes comuns.

Ells i elles, demiürgs investits per gràcia pròpia, of course, jutgen i sentencien. Sense possibilitat de defensa, és clar, pels diguem-ne reus. És la seva manera de fer. Aparentment acolorida, positiva, creadora, però realment fosca, molt fosca, destinada a malmetre tot allò que no pertany al seu món.

No vull ni pensar què passaria si mai fossin elevats als setials de responsabilitat existents a la riba del Ripoll ....