dissabte 2 de maig de 2009

La nit d'en Ramon


Fa poques hores que en Ramon Sauló ha culminat el seu concert Som Així, celebrat al Teatre de l'Ateneu. Ha estat un dels concerts del Roser de maig, Festa Major de la ciutat. Cançons antigues, d'altres noves, han sonat al llarg del concert, viscut amb intensitat per un públic lliurat des del principi al cantautor de la ciutat.
Una persona, en Ramon, que ha tingut la gosadia de fer realitat un somni, tornar a cantar i enregistrar les cançons que li quedaren al calaix des d'aquell llunyà primer single. Acomboiat per uns músics excel·lents, el recital ha fluid amb normalitat. Superant uns certs nervis del principi, d'altra banda, comprensibles, en Ramon s'ha anat trobant bé damunt de l'escenari, deixant-se anar per oferir al públic el millor del seu art.
El concert ha tingut molts momenets emotius, amb cançons com "mare", "De colors" o la "Cançó per l'Artur", dedicada a un amic que se'n va anar massa d'hora, quan no li tocava, parafrasejant el cantant. Una cançó que ha esdevingut homenatge a l'Artur i a molts d'altres amics i amigues que ja no hi són. En Joan Eloi, amic d'en Ramon i de l'Artur, ha interpretat una música seva composta per l'ocasió que ha sonat mentre es projectaven les fotografies d'aquells que marxaren però que aquesta nit han estat ben presents a l'Ateneu. En Xane, fotografiat al restaurant de Guiera, quan li férem l'homenatge, ha estat un dels recordats.
Probablement totes i tots han estat a l'Ateneu, creant el caliu necessari perquè el concert avancés. Ho ha fet i l'artista ens ha delectat amb cançons dedicades a l'amor i al desamor, a l'esperança, a la mili i l'enyorança dels de casa per aquell que no hi és, a l'estrelleta ... Una cançó que vaig poder escoltar per primer cop al certamen FEM Monòlegs quan en Ramon, generós, decidí interpretar-la per col·laborar en la iniciativa solidària. No debades en Ramon té el cor molt gran i fa unes hores ens ho ha cantat. La veritat és que no calia perquè els que el coneixem ja ho sabíem.
Aquesta nit hem fet possible una Cerdanyola més humana i satisfeta dels seus, capaç de reconèixer allò que som com a comunitat. I el que volem ser, gent, persones arrelades a la terra.
Felicitats, Ramon, per la teva iniciativa i felicitats a totes i a tots els que aquesta nit ens hem congriat per fer una Cerdanyola diferent. Talment polièdrica, però capaç de reconèixer el treball dels seus artistes.

[Les imatges que acompanyen aquest text són del programa de mà que s'ha repartit a qui ha accedit a la sala. Destacables totes les fotos, però especialment la d'un Marià Martín guitarrista!]

1 comentaris:

Gemma ha dit...

Jo no ho hagués verbalitzar millor... encara intento pair les mil emocions del concert d'ahir... un concert rodó que m'atreveixo a dir que no va deixar a ningú indiferent, ni pel que s'hi va viure, ni per les emocions, ni per la grandíssima qualitat musical damunt de l'escenari... realment un concert que dins meu encara segueix sonant i sonant...

Publica un comentari