diumenge 24 de maig de 2009

Ja en té 26 i res no canvia



Logotip dels 25 anys de Cerdanyola Ràdio

Fa uns dies que volia escriure alguna cosa sobre la ràdio municipal i la "celebració" dels 26 anys d'ençà la seva posada en marxa. El desmuntatge d'una de les pancartes commemoratives de l'aniversari muntada a l'Ateneu a la façana que dóna a la ronda m'hi va fer pensar.[L'altra, ubicada a la façana del carrer Indústria, resta muntada. Ho fa com a testimoni d'alguna cosa o és una badada de qui havia ordenat que es retiressin?].

Especialment colpidora va ser la presència de la ràdio a una festa tan important com és la de Sant Jordi i les 24 hores de lectura sense pausa. Per a celebrar el primer quart de segle el govern va proveir i hagué un muntatge digne per un mitjà que treballa per la ciutat. Passada la festa, la crua realitat. Pocs i obsolets mitjans l'any 2009 perquè fa anys que no s'afronta una més que necessària renovació dels equips de la ràdio local. La voluntat i professionalitat dels companys i companyes de la ràdio permeteren oferir una programació digne.

Els condicionants exposats fan que esdeveniments posteriors, com la Festa Major del Roser de Maig, s'hagin cobert de la millor manera possible. Amb moltes ganes i pocs, molt pocs mitjans.

El govern local n'és el responsable d'aquesta situació. Ja ho denunciava en un article publicat en aquest mateix bloc fa més d'una any. Les coses, lluny de millorar, empitjoren. No hi ha inversió per renovar i millorar equips, no hi ha projecte per articular una ràdio municipal com cal i adaptada al present ... El govern no sap què fer amb la ràdio ni quina política de comunicació ha de seguir. Vaja, que Cerdanyola Ràdio continua instal·lada als llimbs municipals i va fent. La màxima, si em permeteu l'estirabot, és qui dia passa, any empeny.

El govern local no l'ha tancat, l'emissora, però la deixa morir lentament, ofegant-la en negar-li qualsevol possibilitat de ser més enllà de la voluntat dels seus treballadors i treballadores. Hi va haver qui, en el primer govern d'Antoni Morral, qui advocava pel tancament de l'emissora. Vist com han anat les coses potser hagués estat l'opció més viable per evitar la llarg agonia actual.

Malgrat tot i un xic desanimat segueixo pensant que Cerdanyola Ràdio té el seu lloc a la Cerdanyola del Vallès actual. Probablement com a referent d'altres mitjans que empren Internet per arribar a la ciutadania però també com espai d'acollida a entitat i col·lectius veïnals. Malauradament el govern no ho veu així ni tampoc l'oposició, PSC i PP, ni la resta de formacions polítiques de la ciutat. Ningú no diu res, sembla que a tothom li va bé la situació actual. I anar-hi anant: qui dia passa, any empeny, malgrat que alguns sabem que cada jornada que passa la ràdio municipal perd un bri de la seva vida ofegada en l'apatia generalitzada que sembla envaeix la ciutat.

0 comentaris:

Publica un comentari