Esport i política

M’agrada el bàsquet. Un esport que a Ripollet té una llarga història i un prometedor futur. Pertanyo a una família que compta amb tres generacions de jugadors i jugadores d’aquest esport. Actualment, com entrenador d’un equip aleví i pare d’un jugador júnior, visc, veig i gaudeixo de l’esport de la cistella. I sempre que puc intento seguir el bàsquet d’elit a través de la petita pantalla.
Així ho vaig fer amb el partit del FC Barcelona i el Maccabi Tel Aviv, jugat a la ciutat comtal. Un matx de la competició europea que es veié salpicat per la política. No m’agradà la manera com rebérem l’equip israelià – espectacular dispositiu policial, per garantir la seva seguretat – ni els incidents que es produïren en el decurs del partit, quan activistes polítics intentaren “rebentar” l’espectacle esportiu per publicitar la seva causa. Era necessària, aquesta acció?. Calia polititzar l’encontre esportiu?. Què hi guanyaren? [algunes fotos i titulars, potser?]
Els catalans hauríem de ser especialment sensibles, a la barreja d’esport i política. No hem denunciat la intromissió política del govern central quan les federacions esportives catalanes han intentat el reconeixement internacional?.
Cal ser conseqüents i fer cada cosa, la política i l’esport, allà on pertoca. Sense barreges perilloses i interessades.

[Bitllet publicat al Cerdanyola al dia, 11 de febrer de 2009]