El 15-S ha esdevingut per a un servidor una data clau: l’inici del curs escolar. Amb el que això comporta. Llibres, materials per l’escola, inscripcions a activitats extraescolars, etcètera. No és fàcil, quadrar i endreçar tot el maremàgnum que se’ns planteja als progenitors perquè la cosa arribi a una acceptable velocitat de creuer. Just ara, quan escric aquestes ratlles, signo un munt d’autoritzacions, crèdits variables, documents de drets d’imatge, faig còpies d’ingressos d’AMPAS i no sé quantes coses més. Quina burocràcia que du l’escola!.
Aquest és un segon pas. El primer – comprar els llibres – el vaig fer abans de l’estiu. Amb l’esperança de deslliurar-me del que ara visc. No ho aconsegueixo i ningú no em lliura dels quinze dies de desgavell de la posada en solfa escolar i familar. Mireu: aquests dies preparo el meu horari, on constarà tot el que faré per acompanyar els meus fills a les activitats off escola. Me’n sortiré?
Ja es veurà. Addenda: us comunico – i enllaço amb el darrer bitllet – que elles han tornat a l’Ateneu!. Gràcies, Jaume i amics de l’AFOCER!. Gràcies a qui s’ha interessat per aquestes dones del vestíbul!. Ara la normalitat s’imposa i les corbes i turgències vàries desafien els encefalogrames plans. Cridant a la revolta,
of course!
[publicat al Cerdanyola al dia]
segueix llegint
tanca el text
L'amic Pepe Urbano, el millor retratista de Cerdanyola, em "caçava" ahir al vespre, cobrint per Cerdanyola Ràdio l'acte de presentació de l'activitat "Mirades Solidàries", organitzat per la Regidoria de Drets Civils. Com apreciareu, hi havia gana. I no vaig ser home per resistir-me a l'encant de les pastetes. La foto és el testimoni de les meves fams. Hi així es publica, Pepe.
Per cert, la mostra esmentada paga la pena de veure-la. Si voleu més informació, cliqueu
aquí.
segueix llegint
tanca el text
U
na de les tasques de les administracions és bastir campanyes amb l'objectiu que tot rutlli raonablement bé. El trànsit i intentar rebaixar la sinistralitat és el leif motif de la iniciativa del Servei Català de Trànsit, Quan condueixis, mira la carretera. He vist els anuncis televisius, els he llegit a la premsa, n'he escoltat les versions radiofòniques i també m'he trobat amb tanques de carrer amb el missatge de la campanya. És en aquest punt on vull incidir, perquè si es vol evitar la distracció del conductor, una tanca amb aquest missatge no pot distreure'l. Ho dic perquè accedint a Cerdanyola per la Carretera de Barcelona, a l'alçada del CAP 2 i abans no arribar al trencall cap a Ripollet hi ha una tanca amb el lema en qüestió. Si qualsevol conductor l'ha de llegir perdrà uns segons d'atenció que poden ser crucials per la seva seguretat i la dels altres. Entenc que l'objectiu és bo, però s'hauria de cuidar la col·locació de les tanques. No fora cas que intentant resoldre un mal en féssim un altre ...
segueix llegint
tanca el text
Q
una la canícula va de baixada i ja ha tret el nas algun ruixat, tot sembla que retorni a la normalitat. Les finestres pintades d'estrafolària manera - és un parer personal, tot i que sobre gustos no hi ha res escrit - han desaparegut del plafó de l'AFOCER del vestíbul de l'Ateneu. I com qui vol la cosa - perquè un servidor ho volia, doncs necessitava que tot estigués allà on pertoca - elles han tornat. Ho han fet amb energies renovades, amb una empenta d'aital magnitud que només arribar ja han desafiat amb les seves corbes i carns turgents, rodones i molsudes, el plafó. No en tenen prou amb dues dimensions i n'han de menester tres. És un pecat que encara no funcioni la fotografia en 3D ...
El retrobament ha estat intens. He entrat després de fer un cafè i les he vist, allà, a la seva talaia privilegiada. He somrigut i elles m'han tornat el gest. Hi ha hagut bona sintonia. I tranquil·litat. Ara ja hi som totes i tots. Ara ja es pot dir: el curs queda inaugurat.
[la foto és de Joan Buxó i ha estat presa del portal de l'AFOCER]
segueix llegint
tanca el text
AMallorca organitzen un festival que dur per nom
Waiting for Waits, nom que traduït vol dir "Esperant Waits". Nascut l'any 2001 la intenció del promotor és que un dia Tom Waits acabi tocat a la roqueta ... De moment ho ha fet ben a prop, a Barcelona, amb un gran èxit. Tot s'ha de dir.
Bé, doncs, serveixi aquesta introducció per a parlar del nostre FIT Festival i del Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Sr.
Joan Manuel Tresserras. Enguany el FIT, Festival Internacional de Teatre Infantil i Juvenil celebrarà la quarta edició, demostrant gràcies a la feina feta per Bambalina i el suport de la
Fundació Xarxa que portarà a la ciutat una programació d'autèntic luxe. De gran qualitat. Amb les millors companyies nacionals, estatals i internacionals.
El Festival, que es durà a terme la darrera setmana de setembre, amb representacions per a escoles i públic en general, es farà gràcies a l'entusiasme i voluntariat d'un grapat de veïns i veïnes de la ciutat que ja fa més de 25 anys que s'hi dediquen, a promoure el bon teatre familiar a la nostra ciutat. I al suport de l'Ajuntament i d'empreses i comerços locals. La Generalitat, tot i que s'ha demanat com pertoca, no hi farà costat.
La qual cosa sorprèn. Si més no perquè festivals com el que es fa a Cerdanyola no n'hi ha pas masses - per no dir cap - al nostre país. Què hi fa, que ens ignori la Generalitat?. Ho denunciaren a la roda de premsa de presentació del FIT Festival l'alcalde, Toni Morral, i la regidora de Cultura, Consol Pla. Rosa Maria Soler, de Bambalina, explicà que tot s'havia fet com calia i demanaven, però que la resolució del govern era que l'activitat quedava fora de subvencions per manca de recursos econòmics.
Probablement s'ha complert tota la parafernàlia de reglaments i normes bastides pel Departament de Cultura de la Generalitat, a l'hora de decidir com es reparteixen els ajuts. Malauradament no arriba pera tothom. Però crec que Cerdanyola, amb una llarga tradició en l'organització d'esdeveniments teatrals: primer, la Mostra de Rialles i ara el FIT, mereixia una altra cosa.
És per això que proposo endegar la campanya "Waiting for Tresserras", destinada a convidar el Conseller perquè conegui a fons el FIT. Ell ja coneix la nostra ciutat - és professor de la UAB - tot i que si no m'erro encara no l'ha visitat oficialment d'ençà el seu nomenament. Potser si ens coneix i veu com marxa el FIT, canviï l'actitud de la Generalitat envers aquesta activitat.
L'haurem d'esperar molt, al Tresserras?
[El de la foto és J.M. Tresserras. La imatge ha estat extreta del web de la Generalitat]
segueix llegint
tanca el text
L
'esport sempre té un paper destacat en el dia a dia col·lectiu. Les Olimpíades i darrerament l'inici de la lliga de futbol (el pa i circ dels romans, versió actual) fan que la prevalença de la cosa esportiva sigui una realitat.
Els Jocs Olímpics han fet que se'n parlés i veiés molt esport, a través de la petita pantalla. A banda de l'esport, també s'ha parlat molt de política. I és que sembla que ambdues coses, política i esport, hagin d'anar associades. Si més no, per aquestes latituds nostres. Fins i tot la blocosfera cerdanyolenca, a través d'un post del M. Molinón n'ha fet referència a la sempre difícil mixtura de la política i l'esport, salpebrat amb llengua i cultura.
Amb prou distància com la dels dies passats d'ençà que s'apagà la flama olímpica voldria fer públiques algunes reflexions - preguntes al vent sobre la difícil liason de la suor amb les idees pàtries.
1. Per quins set sous hi ha estats que permeten als seus territoris - Antilles Holandeses, Illes Feroe, etc ... - participar amb comitè olímpic propi i d'altres, com és el cas d'Espanya, no?. Per què no s'unifica la normativa?. Personalment crec que si hi ha més seleccions més esportistes hi podran participar als jocs.
2. Per què es permet la presència d'esportistes estrangers a una selecció olímpica?. Espanya, si no m'erro, en tenia 19. I s'ha donat el cas d'equips rics que han "comprat" atletes d'altres països pobres, nacionalitzant-los tot d'una. Qui té més diners és qui té més possibilitats de guanyar?. Hi ha competició en igualtat de condicions?
3. Es respecta la llibertat de l'esportista per triar amb quina selecció vol competir?. Cada atleta és lliure en fer la seva tria: és molt respectable. Malauradament i en segons quins esports - hoquei sobre patins, per exemple - si l'escollida és la catalana, hi poden haver sancions.
4. Una de crítica al gremi al qual pertanyo. Veiem retransmissions esportives de les Olimpíades i escoltant segons quins comentaristes m'ha sorprès profundament el seu "forofisme" a favor dels competidors espanyols. Ells i elles sabran què feien. Ara, quan actuen de manera "forofa" amb uns, sense ser capaços d'un allunyament crític - els i les espanyols també s'equivoquen - la resta de comentaris respecte als altres competidors perden força.
5. Culte al triomf. En moltes ocasions s'ha presentat com a única alternativa possible el triomf, la medalla. Sembla que no valia res més. I el culte a la persona en casos d'esport d'equip, com el Pau Gasol i la selecció de bàsquet. No sempre s'aconsegueix metall, la qual cosa no li treu gens ni mica de mèrit a qui ha quedat quart, setè o novè. Déu n'hi do l'esforç personal que en molts casos han de fer els i les esportistes. En Ramon Company, periodista cerdanyolenc de Com Ràdio, ho explica al seu bloc en un test referit a l'Almudena Cid. Assumiran algun dia les autoritats esportives que cal més inversió en la promoció de l'esport, de tots els esports?
6. Les autoritats internacionals de l'esport ajuden prou tots els països perquè els atletes puguin competir en igualtat de condicions?. Crec que no, només cal repassar localitzacions geogràfiques i delegacions.
I per acabar, la tant valorada per l'audiència TVE durant els Jocs Olímpics variarà la seva política de retransmissions esportives perquè no hagin de passar 4 anys més abans no tornem a veure a la petita pantalla molts dels esports que han donat medalles al combinat espanyol?
segueix llegint
tanca el text
.jpg)
Escrits
