dimarts 22 de juliol de 2008

Pronunciament del Síndic de Greuges sobre l'amiant i com afecta les persones



[Fibres d'amiant]


E

l Síndic de Greuges ha fet pública una informació amb la qual manifesta la seva intenció que s'actuï per a millorar la salut de les persones afectades per l'amiant. Reprodueixo el document del síndic. Al final, un enllaç al text complert.



"Consideracions del Síndic amb relació a les persones afectades per l’exposició al pols de l’amiant



El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha fet arribar a diversos departaments del govern de la Generalitat tot un seguit de consideracions i recomanacions per endegar les mesures adequades per a promoure i garantir la salut de les persones i la recuperació i prevenció del medi ambient amb relació a la contaminació provocada per l'exposició de pols d'amiant.



El Síndic recorda que prohibir la producció i comercialització de l'amiant no significa acabar amb tota la problemàtica.



Entre les mesures proposades pel Síndic hi ha localitzar els punts on hi hagin abocaments, evitar nous focus i actuar sobre els punts contaminats per procedir-ne a la descontaminació. En aquest sentit caldria disposar d'un registre d'edificis i zones que tenen amiant i decidir en cada cas el tipus d'intervenció.



També recomana elaborar plans de salut i protocols de vigilància per a les persones afectades que s'apliquin amb caràcter immediat i establir un pla d'ajudes. Incoar un expedient de responsabilitat patrimonial amb l'objectiu d'investigar si existeix nexe casual que fonamenti una responsabilitat administrativa i l'exercici d'una acció de rescabalament contra l'empresa productora, és una altra de les recomanacions, així com acordar la retirada dels productes que contenen amiant.



El Síndic investiga aquesta problemàtica arran d'una queixa presentada per una associació d'afectats per l'amiant de Cerdanyola del Vallès, població on durant 90 anys va haver-hi ubicada una empresa que fabricava materials d'amiant."



El text complert punxant aquí





Vull destacar una part del document extens, en concret de l'apartat de les conclusions:



"III.- Pel que fa als ens locals, cal assenyalar que tenen competència per a promoure tota classe d’activitats i prestar els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i aspiracions de la comunitat veïnal. Per tant, aquesta competència àmplia permet que tant l’Ajuntament de Cerdanyola com qualsevol altre ajuntament que tingui zones potencialment afectades participi en les accions que la Generalitat porti a terme.

És més, aquesta competència global es veu reforçada per la Llei de bases de règim local en atribuir competències concretes en les matèries de seguretat en llocs públics, protecció del medi ambient, defensa d’usuaris i consumidors, atenció primària de la salut i prestació de serveis socials.

En darrer terme, les normes sectorials també declaren que els municipis són competents per a participar en la gestió del risc per a la salut derivat de la contaminació del medi."
[destacat en vermell, meu]



Llegit el que diu el Síndic, actuarà el govern de Cerdanyola com cal, posant-se al davant de les reivindicacions de les afectades i afectats per l'amiant?. L'Ajuntament de Ripollet també s'hi posarà al front d'aquesta reivindicació veïnal?. El Síndic, una vegada més, els ofereix la bastida legal perquè ho facin. Perquè actuin i exigeixin a la Generalitat solucions al problema de l'amiant i tot el que s'ha derivat al llarg dels anys.

segueix llegint

dilluns 21 de juliol de 2008

I un bon dia, arribà la paraula

H
i ha qui treballa en el món de la comunicació gestionant paraules, confegint textos a través dels quals explicar el bocí de realitat que li pertoca, ja sigui per feina o per plaer. D’altres disposen de les imatges. Això és: veuen el món a través d’una càmera. És el cas de l’amic Pepe Urbano. Urbano, com el coneix tothom, probablement el degà dels fotoperiodistes cerdanyolencs. Ara i gràcies a les eines que posen al nostre abast les tecnologies de la informació i comunicació – llegiu-hi Internet i ho farem més curt – el Pepe ha traspassat la quarta paret, emprant el símil teatral. Ha obert bloc a Internet, accessible a l’adreça http://blogdeurbano.blogspot.com/ . De nom, Blog de Urbano. I a banda de les bones fotografies s’ha engrescat amb l’escriure. Ara i amb el pas del temps, ell és també una mica “plumilla”.
Donant un cop d’ull al bloc descobrireu que en Pepe va publicant materials recollits gràcies a una de les seves passions: Cerdanyola i el que s’hi ha imprès. De moment ja hem vist algunes notícies de l’enyorada Revista de Cerdanyola.
Visiteu el bloc d’en Pepe: paga la pena. Vés que no us hi trobeu retratats algun dia!. Per cert, quanta gent haurà fotografiat el Pepe al llarg dels anys?. I si mai ens trobéssim tots, per fer una gran foto?. Urbano, entomes el repte?.

[Text publicat a la revista Cerdanyola al dia. En Pepe cada dia està més il·lusionat amb el seu bloc i la veritat és que no para de publicar bocins de la història de la ciutat. Ah! el de la foto és el Pepe Urbano].

segueix llegint

diumenge 20 de juliol de 2008

Espases



D

arrerament - coses de la feina - m'ha tocat assistir a un acte oficial. Hi assistia molta gent i estava anunciada la presència d'autoritats diverses. Màxims representants de les instàncies participants en una interessant iniciativa que des de fa uns anys se celebra a la ciutat. Arribo amb una certa antel·lació al lloc on es farà l'esdeveniment, per comprovar si les connexions i els aparells funcionen. Contacto amb el personal que munta l'acte i em diuen que ha caigut una de les autoritats que havia de presidir el conclave. Ràpida mirada a la mesa presidencial i observo com hi ha anunciada la presència de l'autoritat "acollidora". 20 minuts perquè tot comenci, temps més que suficient perquè "caigui" el nom d'aquest líder, que no assistirà a l'esdeveniment, i que serà representat per una altra persona. Ja van dues "primeres espases" caigudes, quantitat que augmentarà perquè al final en seran quatre, els absents. Quatre "primeres espases" substituïts per quatre "segones espases".



Un dels que substitueixen, irònic, explica que dels que presideixen l'acte quatre no hi haurien de ser. Només una persona sí hi és tal i com s'ha anunciat. Demana al públic, més pendent dels protagonistes de l'acte que no pas de la seva intervenció, que quan els mirin facin el favor de veure-hi els i les que representen. Qüestió fàcil quan el substituït i el substitut coincideixen en gènere però altament complicada quan hi hauria d'haver un acte de transvestisme visual i intel·lectual per aconseguir-ho, donat que a un senyor li tocà fer, vull dir, representar a una senyora.

Manca de respecte envers els protagonistes i públic aplegat per seguir l'acte? agendes atapeïdes? tardes d'estiu: millor dedicar-les a una altra cosa que no pas a un esdeveniment que durarà més de 2 hores?. Compromisos sobrevinguts ineludibles, per llur vital importància?. No sé pas què dir ni que respondre: no debades no sóc ningú dels que faltaren a la cita. Sí que els puc dir, als absents amb o sense causa, que els supliren bé, potser amb intervencions un xic llargues quan els veritables protagonistes eren un altres, no pas ells ni vostès.

Facin-s'ho mirar. Esforcin-se per ser-hi, en actes com l'esmentat. És la seva feina i a més, qui hi assisteix ben probablement els ha col·locat a vostès allà on són. Juguin el seu rol, fent de primeres espases.

segueix llegint

Touché!

T

ocat i ben tocat a la línia de flotació. Així m'he quedat en fullejar el llibre de l'Antoni Ferrando, amic i company d'estudis a la UAB, titulat Per què tot és una merda? (Ara llibres:2008). Dissabte el comprava a l'Abacus de Sabadell i en descobrir que és com una mena d'enciclopèdia amb entrades d'allò més diverses, m'adreço a l'índex. Un dels articles (pàg. 129) és "Llicenciats de lletres". Copio literalment (esprement cada mot perquè m'hi trobo d'allò més identificat en algunes de les coses que escriu): "Poden ser perillosíssims enemics públics, perquè estan disposats a qualsevol cosa per no haver de veure's donant classes. Aquesta incapacitat d'acceptar el destí ve de l'alt concepte que tenen d'ells mateixos, que contrasta amb el desinterès de la societat. Capaços de qualsevol cosa: només cal pensar el Federico Jiménez Losantos o la Pilar Rahola".

Si no sabeu què llegir aquest estiu, el llibre d'en Ferrando és d'allò més recomanable. Tal i com apunta el prologuista, el Vicenç Pagès, és interessant descobrir un autor que és capaç de carregar la seva ploma literària amb fina ironia, un xic de mala bava, unes gotes de cinisme amb un fons d'una intel·ligència brillant.

segueix llegint

dimecres 16 de juliol de 2008

Pena [compte amb el racisme!]


Ahir assitia a una reunió informativa de la Llei de barris i la seva aplicació al barri de Can Mas, Ripollet, oberta a tots els veïns i veïnes. La convocava l'Ajuntament. L'alcalde de la vila on visc, Juan Parralejo, presidí la reunió. Després d'una explicació del que és la Llei de barris, el camí seguit per aconseguir que Ripollet en gaudeixi i quines seran les actuacions més destacades, tant de "totxo" (urbanístiques) com de caire social, el veïnat prengué la paraula.
La veritat és que es parlà ben poc dels projectes que es duran a terme a Can Mas en els propers 4 anys, amb una gran inversió compartida al 50 % entre el municipi i la Generalitat. Els temes apuntats per aquells que intervingueren giraren a la demanda d'informació de què cal fer per remodelar les seves llars (façanes, ascensors, etc.), problemes d'aparcaments, el món dels arbres - amb una divertida però real resposta de l'alcalde sobre què passa amb aquests elements naturals a la urbs - i les dificultats de la convivència en un barri d'allau, com de fet ho és tot Ripollet i si obrim l'objectiu, Catalunya sencera.

Can Mas és un dels barris de Ripollet que actua de porta d'entrada per als ciutadans nouvinguts. Els preus dels lloguers són, probablement, definitius perquè així sigui. La situació no és nova: fa molts anys, potser dècades, que això passa en aquesta i a altres zones de la vila. Ara, les intervencions d'algunes persones en el decurs de la reunió, dibuixaven un barri pràcticament sense llei, on la gent campa amb ganivets, hi ha baralles i no s'hi fa res. Curiosament del barri de can Mas, tal i com es recordà ahir, se'n deia "La ciutat sense llei". Una exageració, en aquell moment, i una exageració, actualment. Es digué que hi ha amenaces, que la gent ha d'anar en compte i mirar-se l'esquena perquè no li facin malt. Que el barri està estigmatitzat. Vaja, que hi fa por viure-hi. Moltes d'aquestes coses i altres les digué una persona que s'identificà com d'ètnia "gitana".
En escoltar això, si em punxen no em treuen sang. Per un moment vaig fer un salt enrere en el temps recordant una assemblea a la Plaça Pere Quart dedicada al campament gitano del Riu Sec. En aquella ocasió si algú hagués dit anem a cremar-lo, la massa potser ho hagués fet. Ara, dècades després, l'acte irracional hi resta (atacar al feble, al nouvingut, fer-lo fora, si cal) però la diferència és que el darrer estrat del nínxol social ara l'ocupen, probablement i no sóc sociòleg, els gitanos.
La gran majoria de la gent desaprovà les intervencions de caire racista manifestades a la reunió. Però no podem obviar la realitat: el mal hi és i si no s'actua pot estendre's a tota la comunitat.
Juan Parralejo digué que cal fer "molta pedagogia" adreçada als nous ciutadans, cosa que subscric. Afegint que qui ho ha de fer, en primera línia, són les persones que viuen a can Mas, en molts casos immigrants un dia, ara plenament integrades.
Afegeixo que cal canviar la percepció que el veïnat té de can Mas, molt negativa, tot fent eixir els valors positius de la convivència de gent d'arreu, de la diversitat.
Aquest és un desig, sens dubte, pel qual esmerçaré les meves forces com a membre del grup promotor del projecte de la llei de barris a can Mas. La qual cosa no treu que ahir sortís de la reunió amb pena al cor, en veure aparèixer el fantasma del racisme.

[fotografia del parc 1r de maig, del barri de can Mas, extreta del bloc de Juan Parralejo]

segueix llegint

dilluns 14 de juliol de 2008

Descripció de Cerdanyola



[ Mirador del Forat del Vent. Imatge extreta de www.cerdanyola.cat ]

A
ctualment, i després de tancar el semestre de la UOC, llegeixo llibres de "literatura". Tinc a mig fer l'E·pitafi, del col·lectiu Perifèrics. N'extrec un bocí del conte d'en Jordi Condal, en el qual descriu Cerdanyola.

"Veuran, jo vivia a Cerdanyola, un lloc on hi fa de bon viure, amb carrers ni amples ni estrets però ben ventilats i amb les voreres plenes d'arbres. Una bona taca de verd tapa les façanes de les cases, que, pobretes, tampoc tenen gran cosa per lluir. Manyocs de fullam que de nit escanyen la llum dels fanals i fan que els carrers mostrin una foscor empastifada, com de pel·lícula de por. És una població que ha crescut d'aquí cap allà, sense ordre, una mica com els pobles que dibuixen els nanos quan comencen a anar a escola. Aquella mena de dibuixos on les persones són més altes que les cases, on les mares van disfressades de flamenques, tenen ulls enormes i cabelleres fins a la cintura, on el cel ocupa bona part de la pàgina, amb un sol resplendent al bell mig, un parell d'ocells volent i, més arraconada, la lluna en quart creixent. Aquell tipus de dibuixos on el carrer és ple de cotxes i de gossos.
Així és el meu poble, una barreja de cases baixes i pisos alts per a gent arribada de les geografies més pintoresques."*

El llibre paga la pena: és de bona lectura. Obra coral, hi ha elements que es repeteixen, de manera volguda, a tots els contes. Però d'altres - el tot de cada autor/a - fan cada història ben especial. Sornegueria, ironia, denúncia, podrien ser alguns dels "colors" que han servit per a confegir una obra col·lectiva. Una compilació fictícia. O potser no ho és tant ...

[Fragment del conte "Així anava jo per la vida, senyora jutgessa", de Jordi Condal. A E·pitafi, Cerdanyola del Vallès, Ed. Montflorit:2008]*

segueix llegint

Remullats!

[A la piscina de can Xarau:
pirates, princesa, autoritats, en Xavi i un servidor.
Foto d'en Pepe Urbano, extreta del www.cerdanyola.info]


M
ullats i ben mullats i mullades. Així acabaren totes i tots els amics i amigues que participaren al Mulla't per l'Esclerosi Múltiple, ahir diumenge. Ja fa un grapat d'anys que amb en Xavi i la Gemma movem aquesta diada a la ciutat. Junt amb moltes i molts voluntaris, entitats, empreses i institucions.
Cada nova edició és un repte, a priori difícil de superar però un cop recollit el material i les dades - metres nedats, nedadors qued els han fet, marxandatge venut, etcètera ... - agradablement superat. Perquè un any més Cerdanyola ha demostrat que és solidària i fa costat a la proposta de la Fundació Esclerosi Múltiple. Com publica el cerdanyola.info i el web d'en Xavi, Espai Vital, enguany s'han recaptat 3315€ a les vuit piscines participants (totes les de la ciutat: aquest any s'ha afegit Montflorit). Els diners serviran per a sostenir el treball que fa la FEM, traduïble en centres de dia, un nou espai d'investigació sobre la malaltia que s'ubicarà a la ciutat sanitària de la Vall d'Hebron i els ajuts a la recerca.

Personalment vaig ser a la piscina de Montflorit, amb la Núria i l'Emilia. Passàrem un bon matí, molt ben acollits per l'Associació de Veïns i Amics del barri. En Joan fou el perfecte cicerone, junt amb el personal de la piscina, que ens ajudaren força. I un reconeixement especial als usuaris i usuàries de la piscina, que participaren força a la jornada. Em quedo amb dues "fotografies" del matí: la primera, els nens i les nenes que durant tot el matí nedaren molts metres per a "donar-los" a la causa. Una gran aportació en conèixer què fèiem allà i per què havíem de menester metres. Una gran lliçó que ens farà a tots una mica millors. I la segona foto: el grup de teatre, tres pirates i una princesa, que es passejaren per les vuit piscines animant la matinal. Ja fa uns anys que col·laboren i la veritat que és gratificant veure i viure la seva feina. Són una mostra que la bona entesa entre persones i col·lectius permet anar fent xarxa, creant complicitats.
El Mulla't ja és història. Seguim pensant en properes "accions" que somoguin la ciutat fent que es parli amb normalitat de la malaltia - de l'esclerosi múltiple i de la resta -, muntant activitats i cercant complicitats. I és que no parem!.

segueix llegint

dimarts 8 de juliol de 2008

Exposicions

Dies d'exposicions. Dissabte, tot seguint el consell savi de l'amic Txema vaig visitar la mostra "Duchamp, Man Ray, Picabia" que hi ha al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Espectacular. Acompanyo aquestes ratlles de la peça "font" de Duchamp, un ready made de l'artista francès. Vaja, no és res més que un urinari esdevingut peça d'art per la intervenció de l'artista. Si us interessa l'art i veure com s'ho passaven de bé els tres artistes, l'exposició és molt recomanable. A més, al MNAC s'hi està molt fresquet. Coproducció de la Tate Gallery i el MNAC, restarà a Barcelona fins al 21 de setembre.

L'amic Joan Mimó presentava exposició el passat 4 de juliol al Centre Cultural de Ripollet. L'ha titulat "De Fez a Marrakech" i és el testimoni d'una estada d'una setmana que feu al país magrebí. Treball d'urgència facilitat per la tecnologia digital mostrat, al meu gust, en un espai que no li fa justícia (sala del 1r pis de l'equipament municipal). Trobo que el mestratge de Mimó, àmpliament demostrat en multitud de concursos fotogràfics, tampoc queda massa afavorit per l'atapeïment de les imatges mostrades. N'hi ha masses, poc triades, pel meu gust. Hagués preferit veure'n menys, de fotografies, i en un format més gran per apreciar el treball de l'artista. Així i tot, convé veure el treball d'en Joan. Sempre. Fins al 5 de setembre.

I la tercera mostra: Caras del mundo, fins al 15 de juliol a l'Espai Enric Granados. Es tracta d'un aplec de fotografies d'integrants de grups folklòrics que han visitat Cadis, en el marc del Festival Folklòric que organitza aquella ciutat. Kiki o el que és el mateix, Joaquín Hernández, un fotoperiodista de la ciutat, ha documentat els artistes, abillats a la manera dels seus països. Les fotografies són grans i fan de bon veure. Sense desmerèixer el fotògraf, m'agraden més les instatànies guardonades en les diverses edicions del concurs fotogràfic de la Mostra de Dansa Popular. Les han muntat a l'Ateneu i transmeten moviment: tenen vida. Són menes de fotografies diferents, sens dubte. Unes han estat fetes a l'estudi i les altres a l'escenari on actuaven els fotografiats. No són comparables, però un servidor tria les fetes a peu d'escenari.

segueix llegint

divendres 4 de juliol de 2008

Mulla't 2008

Ahir un bon grapat de gent férem la foto que exemplifica que Cerdanyola es mulla per l'Esclerosi Múltiple. El Mulla't es farà el diumenge 13 de juliol i aquest any hi participen totes les piscines de la ciutat. Les 8, donat que enguany Montflorit s'hi ha afegit. Per això es feu la foto allà. Per cert, excel·lent l'acolliment de l'AV i amics del barri.
ja ho sabeu, el 13 de juliol toca mullar-se!

La notícia al cerdanyola.info

Ah! la foto és del Cerdanyola al dia. Gràcies!

segueix llegint