Assaborint bons vins

Juan Ramón Fáfila,
responsable del Tast & Gust
Foto J.R. Urbano

Observant el vi
Foto J.R. Urbano

Visió del menjador on es feu la cata
Foto J.R. Urbano

Olorant el vi
Foto J.R. Urbano

Fa pocs dies vaig tenir l'oportunitat de participar en una presentació de vins i xampany francès. L'amic Juan Ramon Fáfila, director del restaurant Tast & Gust, vell conegut de Ripollet, em convidà a l'acte. Hi vaig assistí, ben acompanyat pel també bon amic Pepe Urbano, autor de les fotografies que il·lustren aquest post.

Els vins i el cava a tastar els presentà l'empresa Vintae, dedicada a la comercialització de vins i xampanys de qualitat a l'hostaleria i botogues especialitzades. Aposten per fer vins d'autor, que comercialitzen amb quantitats limitades garantint el producte. Quant s'enllesteix i si funciona, l'empresa aposta per fer un celler propi a la zona. De fet inicien la producció llogant la producció de finques amb llur producció que troben interessant per, un cop aconseguit el producte i veient-hi les possibilitats en el mercat, apostar en ferm per situar-se a la zona.

Quant als vins presentaren un blanc, Libalis, fet a Calahorra (DO Valle de Sadacia), molt afruitat i interssant al paladar. Posteriorment vingueren negres com el Gavanza (DO Rioja), Tres al quadrat [l'etiqueta presenta el números], DO Ribera del Queiles, Monastir (DO Navarra) i Ars Romántica (DO Ribera de Duero). Moltes sensacions i sabors. I la litúrgia corresponent: airejant el vi a la copa, "obrint-lo", com diuen els que en saben; abocant un xic la copa i mirant amb un fons blanc l'àurea del vi - si és de color rosat està en creixement, és bo -, veient les gotes que dibuixava el líquid en situar-se en posició normal .... vaja, tota una cerimònia.

Acabàrem els vins i se'ns presentà un xampany francès: Mailly. Tastàrem la modalitat blanc de noirs, fet amb raïm pinot noir. Tasta i assaborit, el vaig trobar un xic massa dolç. Amb tot el respecte cap als xampanys, m'estimo més el cava. Ho digueren: tot i que el mètode d'elaboració és el mateix, el producte és ben diferent.

Un cop tancada la presentació de vins la cuina del Tast & Gust ens serví una selecció de plats d'allò més suggeridora. Favetes fregides, amanide carregades d'imaginació, carpaccio de vedella deliciós i moltes altres coses que completaren una nit excel·lent.
Hi hagué maridatge entre les begudes i les menges, a més d'un molt bon ambient entre les persones que participàrem a l'experiència. A banda dels esmentats també hi assistiren els responsables de la botiga La floridita, que tenen a la venda els productes esmentats i moltes altres delicatessen i el president del Gremi d'Hostaleria del Vallès Occidental i el Barcelonès, Enric Gené.

segueix llegint

tanca el text

Irresponsabilitat (II)

Detall de tubs trencats i restes d'Uralita a la
Rambla de Sant Esteve

Les restes d'Uralita, tal i com passa a molts carrers de Cerdanyola,
s'emprava com a farciment. Detall de la Rambla de Sant Esteve, Ripollet

Divendres publicava un post en el qual denunciava la manera com s'estan fent les obres de remodelació de la Rambla de Sant Esteve. En concret, parlava de les peces d'Uralita, la seva substitució per altres fetes amb materials més moderns i de quina manera les estan destrossant, literalment, amb pics i altres eines. Aquest matí he fet unes fotografies on es documenta com es tracta el fibrociment.

Mentre les feia he tingut l'oportunitat de parlar amb una coneguda. Li explicava què feia i per quin motiu. Ella m'ha contestat que la seva mare, que va morir amb 92 anys, va treballar a la Uralita. Deia que si no hagués existit la fàbrica, molta gent no hauria treballat. En certa manera, tot i conèixer les fatídiques conseqüències de l'amiant, l'assumia com un mal menor perquè molta gent va poder treballar-hi, a la fàbrica. És justament aquest el discurs que cal canviar: cap mesada, cap sou, ni un sol cèntim sorgit d'aquella empresa justifica el que els empresaris sense ànima van fer a la nostra gent. "De què hauríem viscut?", deia la senyora, referint-se a l'ocupació creada per Uralita. Segur que hauríem trobat alternatives menys traumàtiques que el llegat qued hem rebut.
Cal treballar per canviar les mentalitats: Uralita no va aportar res de bo. Res. I cal que la multinacional, capdavantera de les empreses "ecològiques", pagui pel que ha fet. Als seus treballadors i als que no ho eren.

segueix llegint

tanca el text

Col·lapse

Divendres tenir l'oportunitat d'escoltar l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, tot fent una intervenció al 3r Consell Territorial de la UGT del Vallès Occidental. Bustos va fer una diagnosi de la ciutat de Sabadell i les seves infraestructures, internes i les que la connecten amb la resta del país. Un dels temes recurrents fou la mobilitat al territori. Partidari del túnel ferroviari i del viari de Collserola, digué, tot referint-se a Cerdanyola, que la ciutat tindrà un greu problema si no es fa aquesta obra. Perquè a banda dels vehicles que ja hi circulen caldrà sumar-hi els dels residents al Centre Direccional / Plana del Castell i els del nou pol d'investigació que es farà a l'entorn del Sincrotró. L'alcalde de Sabadell va explicar que actualment ja no hi caben més vehicles a la C-58, tot i que s'hagin previst nous carrils auxiliars per vehicles VAO. Raó per la qual i al seu entendre, calen noves infraestructures com l'esmentada per Horta per garantir la mobilitat de la població.

Manuel Bustos va esmentar algunes dades significatives de la nostra comarca: té una població de 823.000 habitants, produeix un 10% del PIB de Catalunya i compta amb un 12 de la població activa del país. O, en nombre d'assalariats, 323.671 ocupats a 30.748 empreses. Bustos va explicar que a la seva ciutat s'ha arribat a un ampli acord, el Pacte per les infraestructures, per solucionar el dèficit en aquesta matèria Sabadell. Partidari decidit del 4rt cinturó - amb els estudis d'impacte ambiental que calguin i construint-lo amb cura - l'alcalde va destacar que ja s'ha començat a construir el Metro de Sabadell, que millorarà les comunicacions a la ciutat i amb els seus polígons industrials, permetent que els treballadors arribin a la seva feina, ubicada a l'extraradi per decisió municipal de 1993, sense haver d'emprar el cotxe. S'ha posat en marxa el 4rt cinturó ferroviari - línia El Papiol - Mollet de Renfe - estudiant-se la possibilitat de connectar aquesta línia amb d'altres de la mateixa companyia a través de l'intercanviador de Barberà del Vallès. Es millorarà el servei dels FGC d'enllaç amb Granollers.
Quant als vials, Bustos va explicar que Sabadell és l'única ciutat de l'estat de les seves dimensions sense rondes. S'incidirà aviat amb l'objectiu d'evitar que el trànsit de pas de gent cap a altres pobles col·lapsi el sistema viari sabadellenc (hi circulen cada dia 40.000 vehicles)i millori la circulació pels habitants de la ciutat.

Futur
Manuel Bustos va explicar que el govern de la Generalitat preveu construir properament 80.000 habitatges, en el marc del Pacte Nacional per l'Habitatge. El 80% dels quals es faran a la Regió Metropolitana. Fet que farà augmentar la població i les indústries. En aquest sentit va anunciar que properament Sabadell comptarà amb 1 milió de metres quadrats de nou sòl industrial.
Aquestes variables, junt amb la situació actual de la comarca, fa que sigui necessària i urgent la inversió en infraestructures. Per mantenir la vitalitat econòmica del Vallès Occidental i permetre que sigui un territori competitiu.
Bustos creu que encara hi som a temps i per això demana la implicació de tots els agents socials.

* [la imatge que il·lustra aquest text correspon a Collserola]

segueix llegint

tanca el text

Irresponsabilitat

Aquesta tarda, mentre passejava pel centre de Ripollet - sector Rambla de Sant Esteve, davant del Mercat Municipal - m'he adonat que les obres de remodelació del carrer també contemplen la substitució de les canonades d'Uralita per altres de materials més moderns. M'ha sobtat veure que les canonades es trenquen a cops de pic i amb altra maquinària que fa la mateixa feina: destrossar el fibrociment. Cap mena de protecció per als treballadors, cap senyalització que s'està treballant amb material molt perillós, tot a l'aire lliure. Les fibres campant per una zona per on passa molta gent, amb una escola, el mercat, un parc i el Centre Cultural just al costat.
Quina irresponsabilitat!. Dels empresaris que han de fer la feina i la fan de qualsevol manera i de l'Ajuntament de Ripollet, que no supervisa la feina com caldria. No s'hi val que les administracions locals - Ripollet o Cerdanyola del Vallès: consulteu altres posts antics - facin costat públicament a l'Associació d'Afectats per l'amiant - com ha de ser -, es comprometin a actuar-hi per educar la població però a la mínima descobrim incompliments flagrants com l'esmentat.
S'ha de demanar responsabilitat als que ens governen perquè hi ha en joc la salut de totes i tots. Si l'obra no compleix la normativa, s'atura. I es retiren les canonades com cal, amb el concurs de les empreses especialitzades en desamiantatge.

* Foto extreta del web http://www.salillas.net/asbestosi/

segueix llegint

tanca el text

Astronauta rimador

Un gran grup: Antònia Font. La cançó: l'Astronauta rimador

segueix llegint

tanca el text

Casasses i l'acció poètica

Infants en plena acció creativa
[fotografia de la Revista de Ripollet]

Per a què o per a qui s'escriu la poesia?. Neix per ser dita o únicament per a establir ponts íntims entre el lector i l'autor, embolcallats pel silenci d'un acte íntim?. M'aturo i canvio de terç.
Un saxo, un acordió i una veu. Vestits de negre rigorós. Plaça de l'1 de maig de Ripollet. Infants i adults vestits de blanc. Blanc immaculat, parafrasejat com el de l'innocència dels infants. Són, a primera vista, pols cromàtics difícils de relacionar. Els colors continguts en tota mena de cossis salvaran la distància. Només cal que la primera nota trenqui l'emoció continguda, el desig amagat d'explorar totes les possibilitats cromàtiques.

So i paraula. Acció, contenció. Pigmentació, gaudi. Alquímia que transforma les paraules recollides a cal poeta i dites per l'improvisat rapsoda en rius de colors.
Van dient-se els poemes - set en total -, la música dansa amb els versos i els menuts es transformen. Esdevenen infants renovats, batejats per la poètica. L'espai, abans un parc, és ara una àgora on les arts fan festa. Visca la festa!.

"Un aire:

la nit és un privilegi
teixit tot de seda i or
i ara et jugues el teus sostre
per tastar-ne la finor.

I et lleva la pell,
et guanya les boles,
fa ballar les portes,
tot perquè t'hi vegis.

Llavors obren els llavis
finestres de l'amor
i sembla que s'ofeguin
que diguin per favor.

la nit és déu vist de cara"

Enric Casasses, poema del llibre Calç

segueix llegint

tanca el text