Aniversaris

D
emà l'Ajuntament de Cerdanyola ha convocat a l'Ateneu un acte commemoratiu dels 25 anys de l'Ateneu i de la ràdio municipal. Serà l'aportació genuïnament institucional al quart de segle de l'equipament i del servei. Friso per saber què diran les nostres autoritats en aquest acte, convocat al Teatre de l'Ateneu.

Intueixo que s'abillarà l'escenari com pertoca per les grans convocatòries institucionals. Alguna planta, una taula sòbria però elegant, il·luminació discreta però suficient perquè ressaltin aquells que parlaran. És en aquest punt, el dels parlaments, on els haurem d'escoltar atentament. Estic convençut que els panegírics dedicats a l'Ateneu i a la ràdio, així com a la gent que els ha fet i els fa possibles, seran el moll de l'os de l'acte. Moments històrics, records especials per aquells companys i companyes que ja no hi són [us recordem sempre], etcètera, farciran amb l'esmentat el discurs. Però què hi haurà de contingut, de nou, que no sapiguem actualment?

Voldria escoltar quins són els plans del nostre govern respecte a l'Ateneu i a la ràdio municipal. Saber si es passaran una legislatura més submergits en el llimbs del "millor no toquem-ho", ja ens està bé com està, o si s'han fet plans de futur realistes per a situar-los - equipament i ràdio - en el lloc i posició que els pertoca en la ciutat del present. Personalment, trobaré sobreres les paraules sense contingut real, de so amable però mancades d'una materialització efectiva. Potser els polítics les empraran per autojustificar-se però no ens menaran cap a una solució que garanteixi el futur que s'escau a l'Ateneu i la ràdio.

25 anys són molts anys. És redundant, ja ho sé, però al llarg d'aquest temps s'ha aplegat un gran volum de feina, persones, realitzacions, somnis i, perquè no, frustracions, que dóna com a resultat un capital molt valuós per a la ciutat. Un tresor que es pot resseguir al bloc dels 25 anys de Cerdanyola Ràdio i que es començarà a intuir a l'exposició fotogràfica del quart de segle de l'Ateneu, primer acte del programa organitzat per la comissió de treballadors/res i entitats que han estat i són a l'emblemàtic equipament.

El capital acumulat per la ràdio i l'Ateneu és un llegat que ha ajudat a que la nostra ciutat sigui com és. Evidentment, conformada amb moltes altres aportacions. Si això ha estat així, no es pot malbaratar ni escapçar la possibilitat que la ciutat se'n beneficiï d'aquest llegat i el que se'n pugui produir, d'enriquiment col·lectiu. Aquesta premissa haurien de traduir-la, els que manen, en línies clares d'actuació. Valentes, decidides, perquè han demostrat la seva vàlua i tot allò que aporten al comú de la ciutat. Si no és el cas potser em pregunti per a què serveixen aquesta mena d'actes institucionals ... En seguiré parlant.

segueix llegint

tanca el text

Vot feliç

L'Òscar Reyes exercint el seu dret al vot*

E
l 9-M vaig treballar per Cerdanyola Ràdio. El moment més rellevants del dia fou quan l’Òscar Reyes, un cerdanyolenc invident, va poder votar lliurament, triant tot sol el seu vot. En la intimitat de qualsevol altre elector, sense que ningú li hagués de dir què deien les paperetes impreses. Vaig entrevistar a un emocionat Òscar, feliç en poder aconseguir dur a la pràctica un dret que reconeix la Constitució però que els cecs no podien exercir. Tècnicament ha estat una minúcia garantir el dret al vot per als invidents. Uns sobres amb escriptura braille pel Congrés, unes plantilles perquè poguessin marcar les opcions del Senat i una carpeta on s’aplegava tot. Una minúcia que ha comportar variar la llei electoral, feina feta en 4 anys, teixint complicitats per al final poder votar.

Felicitats pel treball de l’ACIC, l’Associació Catalana per a la Integració del Cec, que va possibilitar que es registressin 1.623 sol•licituds del pack voto accessible arreu de l’Estat, 336 a Catalunya. L’alegria de l’Òscar i molts com ell, quan va introduir els sobres color blanc i sèpia a les urnes, amb paperetes triades lliurement, paga l’esforç realitzat. Celebrem-ho però no defallim: queda molta feina per fer per aconseguir una societat on es garanteixin els mateixos drets per a tothom.

*[Foto extreta del cerdanyola.info, de J.R. Urbano. Per veure la informació, dedicada al tema de l'article, pitgeu aquí. Article publicat a la revista Cerdanyola al dia]

segueix llegint

tanca el text

Uralita i política de comunicació

És curiós veure com ha passat per les webs institucionals de Ripollet, Cerdanyola i Montcada la notícia de l'abocament d'Uralites a prop de l'Ecoparc 2, del qual ja em vaig fer ressò en el bloc. Ripollet i Montcada, com ja vaig dir, no dediquen ni una sola línia al tema. Cerdanyola no publica notícies al portal institucional: ho fa al diari digital www.cerdanyola.info Aquest mitjà si que se n'ha fet ressò del tema.
Curiosament el web de Montcada Ràdio sí que publica informació sobre l'abocament i la seva posterior retirada. Com també ho fa el darrer número de la revista municipal de Montcada i Reixac, La Veu [vegeu imatge].

L'edició de Ripollet de Vilaweb també dóna per feta la retirada de les plaques d'Uralita.
Un cop retirada la runa contaminant, queden a l'aire diverses preguntes:
- S'investigarà d'on provenien les plaques per castigar, si s'escau, qui ha actuat de manera tan imprudent?
- Es reactivarà la comissió ajuntaments - associació d'afectats per a tractar tot allò que afecta a l'amiant?
- S'activaran els mecanismes necessaris per impedir que es facin abocaments com el denunciat?
- Es faran campanyes informatives adreçades a la població informant del gran perill que representa el fibrociment per la presència de fibres d'amiant? Amb una cura especial amb els treballadors de la construcció?
- Es crearan abocadors especialitzats en el tractament de la Uralita propers a les nostres ciutats? (recordeu el cas del veí de Cerdanyola que vol desfer-se'n de dos dipòsits d'Uralita i ha de pagar una gran quantitat de diners per fer-ho. El Síndic de Greuges concloïa en un informe que qui hauria d'assumir aquests costos és l'empresa fabricant: Uralita).

segueix llegint

tanca el text

Una bonica història....

U
n bonic vídeo. Pitgeu i guaitareu.

segueix llegint

tanca el text

Abocament il·legal de plaques d'Uralita

L'Associació d'Afectats per l'Amiant ha fet pública una nota de premsa en la qual denuncia un gran abocament clandestí de plaques d'Uralita a prop de l'Ecoparc 2, en terrenys de Montcada i Reixac. Les plaques, com s'aprecia a la fotografia, estan totalment trencades, amb el consegüent perill de l'expansió de fibres d'amiant. Curiosament la informació, tramesa a tots els mitjans, ha estat recollida per l'electrònic cerdanyola.info, la Revista de Ripollet, el Punt i l'A Fons Vallès. Cap referència als webs de Ripollet i Montcada, tot i que tenien la informació. L'A Fons Vallès, en la seva edició del divendres 14 de març, publica la reacció de l'Ajuntament de Montcada i Reixac. Diu (transcric):

"L'Ajuntament de Montcada i Reixac ha reconegut que és coneixedor del tema i que, de fet, ja fa una setmana que va rebre l'avís sobre l'existència de l'abocador il·legal de palques de fibrociment a les immediacions de l'Ecoparc 2. El consistori explica que la regidoria de Serveis Municipals va encarregar la recollida del material a una empresa gestora de residus autoritzada, que es va desplaçar fins als terrenys de Can Cabanyes. La companyia va quantificar els residus existents a la zona i va elaborar un informe de treball que va ser enviat a la Generalitat, ja que l'administració autonòmica és qui ha de donar l'autorització per a la seva recollida. Segons l'Ajuntament, la Generalitat ja ha donat el vist-i-plau per a la retirada de l'abocador que, en principi, es realitzarà demà" [dissabte 15 de març]

La nota de premsa de l'Associació:

"L’Associació d'Afectats per l'Amiant amb la col·laboració de la ciutadania ha descobert un abocador incontrolat de plaques de fibrociment, les populars Uralites, ubicat a les immediacions de l’Ecoparc 2 de Montcada i Reixac. Les observacions realitzades sobre el terreny constaten que n’hi ha en gran quantitat, en un estat que propicia la lliure expansió de les fibres d’amiant, un dels materials integrants del fibrociment, amb el consegüent risc per la població.

Per la proximitat de l’abocador clandestí al nucli poblat dels Pinetons, a Ripollet, hem comunicat la troballa a les autoritats municipals d’aquesta localitat, tot sol·licitant-les que es posessin urgentment en contacte amb els responsables de l’Ajuntament de Montcada i Reixac i de l'Agència Catalana de Residus perquè amb la màxima celeritat possible es faci la retirada de les plaques de fibrociment segons s’estableix en les normes pel tractament dels materials perillosos, com és el cas. Són normes d’obligat compliment.

L’Associació d’Afectats per l’Amiant denuncia els causants de l’abocament il·legal de plaques d’Uralita, per les greus conseqüències que aquests materials poden comportar per a la població i, probablement, perquè els treballadors que l’han consumat no havien estat informat de la perillositat i toxicitat d’un producte que ha de ser tractat per empreses especialitzades i homologades per al seu posterior trasllat a abocadors especials. Al mateix temps, mostrem la nostra sorpresa perquè davant la magnitud del material abocat i la proximitat a l’Ecoparc 2 no es detectés la irregularitat.

Fets com el denunciat ens donen la raó quan hem reclamat i intentat aconseguir per part de les nostres autoritats que es reactivi la comissió de treball ja creada amb la participació dels Ajuntaments de Cerdanyola, Ripollet i la pròpia Associació. En la nova etapa, que esperem s’activi d’immediat, demanaríem s’afegís l’Ajuntament de Montcada i Reixac.

L’Associació d’Afectats per l’Amiant lidera la defensa dels malalts d'aquest maligne material, l’amiant, i de les greus conseqüències per la salut que ha provocat i provoca. Una associació que a més de l’atenció dels malalts i familiars de les poblacions de Cerdanyola i Ripollet, amplia el seu treball amb la realització d’accions de suport a afectats per l’amiant d’altres municipis que tenen problemes similars als nostres.

Hem demanat i seguim demanant que es treballi en l’àmbit de la divulgació del problema, de la seva prevenció i de l’establiment d’ajudes als particulars que tenen restes d’amiant i se’n ressenten en la seva salut. Treballem perquè les nostres institucions es facin càrrec de la retirada i eliminació dels residus que contenen amiant, les fibres del qual pot comportar greus conseqüències per a la salut. Davant d’aquesta sol·licitud solament hem rebut "silenci”. I ja és hora que es facin passos en aquest sentit i és per això que avui denunciem tanta Passivitat."

segueix llegint

tanca el text

L'església que ens ha tocat

L
es persones que pateixen al·lèrgia al gluten i hagin de combregar ho tenen ben clar. Si més no perquè l'església catòlica no els deixa fer-ho amb una hòstia sense gluten: els permet fer-ho només amb el vi transsubstanciat. Però si són infants i ho han de fer per primer cop, què passa?. Si els pares no volen que prengui alcohol, com ho han de fer. Aquest fet ha estat realitat i així se n'ha fet ressò El Períodico. És inversemblant que quan la societat fa passes per a normalitzar la situació dels celíacs i altres persones amb malalties alimentàries, l'església no actuï en la mateixa línia.
Si voleu llegir la notícia, pitgeu damunt la imatge.

segueix llegint

tanca el text

Experiment i resposta

Com a ciutadà vaig trametre, en plena campanya electoral, la pregunta següent a tots els candidats i candidates dels partits catalans amb representació parlamentària :

"Cerdanyola i Ripollet pateixen la presència, en el seu subsòl, de materials fabricats amb fibrociment. La popular Uralita. L'amiant, element cancerigen, en formava part. Què proposes per tractar aquests residus?. Actualment només hi ha a Catalunya un abocador controlat. Quina solució planteges?"

Passat el 9-M només he rebut la resposta de Joan Herrera. L'honora, a ell mateix i a la força que representa, respondre als electors que ens hi adrecem a través del correu electrònic o d'altres mitjans, si s'escau. Gràcies, Joan!. I qüestiona, la manca de resposta, a la resta de candidats i candidates, quan parlen en els seus discursos d'acostar-se als ciutadans. Que s'ho facin mirar!.

Reprodueixo tot de seguit la resposta de Joan Herrera:

"Benvolgut Jordi,

El més important per a la seguretat i la salut pública és, en primer lloc, que en la gestió dels residus es garanteixi el compliment de la normativa. En aquest cas, estarem d’acord en què cal que l’amiant, vingui d’on vingui, es gestioni de la forma prevista en la llei. Atès que l’amiant té com a únic tractament la deposició en condicions controlades, i tenint en compte que es tracta d’un residu especial, la seva destinació ha de ser sempre un dipòsit controlat per a residus especials; i com aquest tractament és, d’acord amb la llei, un servei públic de la Generalitat de Catalunya, cal que el residu es destini a la instal·lació de servei públic que ara mateix existeix, que com sabràs es troba a Castellolí, prop d’Igualada. Per aquesta banda, crec que el circuit de tractament és consistent, i per tant el que cal és garantir que tant la manipulació com el transport del residu, així com l’operació del dipòsit, s’ajustin al que està regulat i al que es preveu en els permisos de funcionament de l’abocador. Lògicament, per a això últim cal mantenir un seguiment adequat sobre la instal·lació i, en la mesura del necessari, millorar aquest seguiment.

Evidentment, per a que aquesta gestió final funcioni cal prèviament que es garanteixi la recollida i manipulació segura dels residus amb amiant. Com possiblement saps, existeix una regulació en matèria de treball que determina les condicions en què aquests materials han de ser manipulats, etiquetats, etc. En aquest sentit caldrà donar tot el suport per a que els òrgans que s’encarreguen de fer complir amb les regulacions en aquest sentit puguin desenvolupar una supervisió efectiva del seu compliment, en benefici de tots.


Partint d’aquest context, entenc que també és prioritari enfrontar-se als casos que s’hagin pogut produir en el passat i que apareixen després com un passiu ambiental, molts cops important per la seva dimensió i gravetat. Cal evitar aquelles actituds dubitatives que acaben fent que el problema es perpetuï en el temps. La presència d’amiant en els municipis que esmentes, derivada de l’antiga ubicació de l’empresa que treballava amb aquest material a Cerdanyola, és una situació històrica coneguda i que, per la seva problemàtica, requereix una actuació contundent i particularitzada que involucri a totes les administracions i que incideixi sobre la qüestió de forma global i amb una orientació executiva, superant els detalls competencials, les limitacions de recursos i possibles mesures de ‘maquillatge’ derivades de situacions cojunturals. Em consta que l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i l’Agència de Residus de Catalunya formulen, d’acord amb el conveni signat entre ells, un programa integral de gestió de
l’amiant al municipi, les bases del qual es defineixen en el propi conveni. L’Agència de Residus de Catalunya dota 180.000 euros per a la realització d’aquest pla, en el que també participaran el Departament de Treball i l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR). Fins ara no existia una iniciativa d’aquesta mena, i no obstant això resulta evident que una actuació rellevant i coordinada sobre un aspecte d’aquesta dimensió ambiental i de salut requereix, en primer lloc, una planificació consistent; una planificació que inclogui una diagnosi objectiva i una definició d’estratègies i actuacions des de l’inici fins a la gestió final del residu, i que defineixi els instruments per a la informació a la població i la seva participació, si escau, perquè entenc que aquesta problemàtica és de ple interès i implicació entre la ciutadania. Per tant crec que cal donar suport a l’elaboració d’aquest pla i procurar que la seva implantació tingui en compte les posicions de tots els implicats.

Sense deixar aquests aspectes, també és important facilitar a la ciutadania una gestió correcta de l’amiant que es pugui generar o trobar. En aquest sentit l’Agència de Residus de Catalunya disposa d’una línia d’ajuts a la implantació de deixalleries, dins la qual l’EMSHTR ha sol·licitat suport per a l’habilitació d’espais específics
per a l’amiant en les deixalleries, entre les quals es troba Cerdanyola. Caldrà evidentment seguir informant i sensibilitzant la població sobre la necessitat que els residus es gestionin correctament, i alhora respondre a les expectatives amb una gestió eficient de tot el sistema.

Moltes gràcies per interessar-te sobre com pensem resoldre el tractament de l'amiant i una abraçada,

Joan Herrera."

segueix llegint

tanca el text

Neix Blocs de Cerdanyola!

A
vui és un gran dia: ha nascut Blocs de Cerdanyola!. Un portal que vol aplegar al seu redós el moviment blocaire de la ciutat. La idea s'ha anat gestant virtualment i gràcies a l'ajuda i col·laboració dels amics i amigues dels Blocs de Terrassa i l'empresa Drac Telemàtic, avui és una realitat. Veure-ho que a la barra lateral hi ha un banner dedicat a Blocs de Cerdanyola. Pitgeu al damunt i hi accedireu.

Navegueu-hi i comprovareu com accedint-hi sabreu quines són les darreres actualitzacions dels blocs inscrits (columna de la dreta). Hi ha la possibilitat que copieu i enganxeu el banner de Blocs de Cerdanyola al vostre bloc o lloc web (accés a la zona superior de la columna dreta). A més, si encara no esteu donats d'alta al portal, omplint-hi el formulari indicat per aquesta finalitat, quedareu agregats a Blocs de Cerdanyola.
No cal dir que el portal acaba de néixer i és susceptible de ser millorat. Vaja, afegiria: cal que el millorem entre totes i tots. Endavant!

segueix llegint

tanca el text

Cartrons que embruten els carrers

A
quest matí els treballadors de la neteja del poble on visc, Ripollet, buidaven els contenidors de paper. Ja formen part de la nostra geografia quotidiana, els receptacles blaus, els grocs i d'altres colors. Hi són des de fa uns anys i tot i que ens hi hem acostumat i molta gent segrega la brossa domèstica a la seva llar, dipositant-la allà on pertoca, n'hi ha molta d'altra que no hi manera que ho facin.
Però no és d'aquesta gent de qui vull parlar. Vull fer-ho dels comerciants, empresaris i en general tothom qui ha de desfer-se d'embolcalls de grans dimensions.

Grans cartrons, plàstics, porexpan i productes semblants acaben dins dels contenidors - ben ubicats o no - ocupant un espai que pertocaria a la brossa domèstica. Aquesta seria la millor de les imatges, perquè habitualment totes aquestes desfetes acaben al voltant dels contenidors, generant brutícia i un fenomen curiós: brossa crida brossa i allà on primer hi havia uns cartrons progressivament acumularà moltes altres deixalles.No fora més lògic que l'Ajuntament, encarregat de la recollida de brossa, pactés amb els comerciants i empreses una recollida específica dels productes esmentats?. La fórmula no és pas cap invent. Hi ha experiències a Ripollet i Cerdanyola, en matèria de recollida d'olis i vidre de l'hostaleria, coorganitzades per ajuntaments i els hostalers.
Per què no es cerquen solucions que permetin endreçar els carrers i veure'ls lliures de tanta brutor?

[La fotografia s'ha pres a les 8 del matí del dilluns 3 de març]

segueix llegint

tanca el text

Dipòsits d’Uralita

E
l 10 de febrer em feia ressò d’un dictamen del Síndic de Greuges en el qual manifestava que els residus que continguin amiant – qualsevol producte Uralita fabricat amb fibrociment – són perillosos i se n’ha de fer càrrec de la seva gestió l’Agència Catalana de Residus, establint-se que en darrera instància qui se n’ha de fer càrrec del processament dels productes és el fabricant. Uralita, vaja.
A partir de la publicació del text a la revista Cerdanyola al Dia he sabut, gràcies a un amable correu electrònic, que el ciutadà que va adreçar-se al Síndic de Greuges és un veí de Cerdanyola, qui en fer reformes a casa seva volia desfer-se’n de dos dipòsits d’Uralita de 300 litres cadascun. Això passava l’abril de 2005. Des d’aquesta data els dipòsits són al pati del veí, donat que la resposta que li donaren primer l’Ajuntament i després el Síndic és que ell se n’havia de fer càrrec de les despeses de la manipulació i transport del material cap a l’únic dipòsit existent a Catalunya per aquests productes. El cost d’aquesta feina seria d’uns 450 euros. Una quantitat econòmica important.

El Síndic de Greuges , en carta registrada el 27 de setembre de 2007 – el veí s’hi adreça a el 16 de gener del mateix any – l’informa també de l’existència d’un conveni signat per l’Ajuntament de Cerdanyola amb l’Agència Catalana de Residus, en data 14 de desembre de 2006, per a “desenvolupar projectes relacionats amb la gestió ambiental i de la salut que requereix la retirada dels productes fabricats amb amiant, faciliti la gestió d’aquests residus”. Una nova data en aquesta història, el 14 de desembre de 2006. S’ha fet alguna cosa, des de llavors ençà per a donar resposta a una realitat: l’omnipresència dels productes fabricats per Uralita que contenen aminat?. Molt en temo que no, que no hi ha hagut cap avenç en aquest sentit perquè des de l’Ajuntament no s’ha pressionat en aquest sentit. És més fàcil la política del laissez faire, laissez passe o la nostrada expressió de “tal dia farà un any”.
L’amiant i tot el que comporta no interessa als polítics. Adormen el tema perquè no aparegui als papers. O bé no paren massa esment en el treball que haurien de fer tant davant la Generalitat com amb l’Associació d’Afectats per l’Amiant. Existeix una comissió de coordinació entre aquesta entitat i els Ajuntaments de Cerdanyola del Vallès i Ripollet. Avui m’explicaven que aquest grup de treball no compta amb presència cerdanyolenca. Després del descavalcament del govern d’ERC, el regidor de Territori i Medi Ambient, Rafael Bellido (ICV-EUiA), va assumir la representació de Cerdanyola. Hi assistí a una primera reunió i aquí finalitzà tota la seva aportació.
Ja ha passat prou temps perquè els nostres representants i les administracions que lideren no donin solucions a la problemàtica de l’amiant. La del veí que des de fa 3 anys té uns dipòsits a casa seva i la dels afectats i afectades per aquest mineral. Quant de temps més haurà de passar perquè hi hagi respostes i actuacions decidides?

segueix llegint

tanca el text