Irresponsabilitat (II)

Detall de tubs trencats i restes d'Uralita a la
Rambla de Sant Esteve

Les restes d'Uralita, tal i com passa a molts carrers de Cerdanyola,
s'emprava com a farciment. Detall de la Rambla de Sant Esteve, Ripollet

Divendres publicava un post en el qual denunciava la manera com s'estan fent les obres de remodelació de la Rambla de Sant Esteve. En concret, parlava de les peces d'Uralita, la seva substitució per altres fetes amb materials més moderns i de quina manera les estan destrossant, literalment, amb pics i altres eines. Aquest matí he fet unes fotografies on es documenta com es tracta el fibrociment.

Mentre les feia he tingut l'oportunitat de parlar amb una coneguda. Li explicava què feia i per quin motiu. Ella m'ha contestat que la seva mare, que va morir amb 92 anys, va treballar a la Uralita. Deia que si no hagués existit la fàbrica, molta gent no hauria treballat. En certa manera, tot i conèixer les fatídiques conseqüències de l'amiant, l'assumia com un mal menor perquè molta gent va poder treballar-hi, a la fàbrica. És justament aquest el discurs que cal canviar: cap mesada, cap sou, ni un sol cèntim sorgit d'aquella empresa justifica el que els empresaris sense ànima van fer a la nostra gent. "De què hauríem viscut?", deia la senyora, referint-se a l'ocupació creada per Uralita. Segur que hauríem trobat alternatives menys traumàtiques que el llegat qued hem rebut.
Cal treballar per canviar les mentalitats: Uralita no va aportar res de bo. Res. I cal que la multinacional, capdavantera de les empreses "ecològiques", pagui pel que ha fet. Als seus treballadors i als que no ho eren.