Aturada en el camí

Arriben uns dies de descans. Us deixo amb un bocí d'immensitat.

1907-2007: un segle de convivència amb Uralita

S'escola, inexorablement, l'any 2007. Dues setmanes més i arribarà el 2008. Deixarem enrere l'any del centenari de la ubicació de l'empresa Uralita a la nostra ciutat. El web de Miquel Sánchez, l'Asbestosi a Cerdanyola i Ripollet ens dóna molta informació del que ha representat aquesta empresa per a les dues ciutats esmentades i ben probablement, per altres dels voltants. L'apartat dedicat a la cronologia comentada de la planta ens informa que enguany farà un segle d'aquells fatídics moments, quant s'instal·la Uralita a cavall entre Cerdanyola i Ripollet. A partir d'aquell any comença una relació entre el territori la fàbrica que s'estroncarà l'any 1997, quan s'acaba la producció a la factoria de la carretera de Barcelona. D'aquest fet en fa deu anys i cent de l'obertura de l'empresa.

Arribarà el nou any i les nostres administracions més properes - els Ajuntaments de Cerdanyola i Ripollet - no hauran fet massa res per a demanar justícia que honori als centenars de veïns i veïnes - treballadors i no treballadors - que perderen la vida per l'amiant, producte de gran toxicitat emprat per a la construcció del fibrociment. Afortunadament la societat civil, a través de l'Associació d'Afectats per l'Amiant, s'ha mobilitzat per demandar una empresa, Uralita, que ara es vanta de ser la més verda del món. Les nostres administracions, representades pels governs respectius, no han fet massa més que participar als actes promoguts per l'entitat i sortir a les fotos de rigor. Està bé que ho facin i facilitin els mitjans perquè l'entitat pugui fer la seva feina. Però s'han de quedar aquí, únicament?. No, rotundament no. Encara és l'hora que s'editi un manual - fulletó informatiu sobre com tractar els residus d'amiant. Fa anys que se'n parla però de moment, res de res. Tampoc sabem on s'han de dipositar els residus d'Uralita ni si s'ha habilitat cap espai especial a les deixalleries d'ambdós pobles. Res de res. No ens expliquen, els polítics, si han decidir sumar-se a les accions legals que s'iniciaran contra Uralita o si en promouran de noves. O si han pensat cap acte, junt amb els afectats i afectats, per honorar els que ja no hi són.

Els afectats i afectades demanen justícia. Les ciutats, Cerdanyola i Ripollet, hauríem d'afegir-nos-hi i demanar-la, també. la necessitem per entendre i pair tot el que ha significat i significa Uralita i l'amiant per la nostra gent, per nosaltres. És per això que no podem deixar caure aquest tema al sac de l'oblit: és el que vol Uralita. Honoreu, polítics d'ambdós municipis, els ciutadans i ciutadanes: encara us queda un ple i mobilitzeu-vos perquè junt amb la societat civil fem un acte de reconeixement a totes les víctimes del fatídic mineral. Vosaltres, que ens representeu, podeu. Encara us queda un ple per impulsar aquest gest, necessari per avançar.

* La imatge que acompanya aquest escrit correspon a una vinyeta de l'Edu al Tot Cerdanyola dedicada a la presentació de la demanda de l'Associació d'Afectats per l'Amiant contra Uralita.

E pur si mouve! (la comunicació a la ciutat)

Cerdanyola està d'enhorabona. En molt poc temps han augmentat, i de quina manera, els mitjans de comunicació a l'abast de la ciutadania. Dos portals, Cerdanyola al dia i Cerdanyola.tv inicien la seva singladura a Internet. El primer és la versió on-line de la revista homònima, amb la inclusió de vídeos i el segon, creat per Crator Produccions, que proposa al navegant vídeos dedicats a diversos aspectes de la vida local. La cosa no s'atura aquí perquè s'anuncia la posada en marxa d'un altre portal, Cerdanyola Digital , del qual en parlava en Jordi Mena al seu bloc. I encara n'hi podria haver algun altre, del qual n'he sentit a parlar, però que no puc explicar massa més perquè no n'estic autoritzat a fer-ho.

Tota aquesta florida a la xarxa (serà la primavera dels bytes?) coincideix amb un augment ferm i constant dels diaris personals. La incorporació més rellevant és la de Jordi Miró, un dels corredors de fons del govern actual, que compta amb diari propi. Tot i que s'ha de dir que, de moment, hi ha poca activitat al bloc. Però és bo que l'hagi posat en marxa: tota una declaració d'intencions. A veure si altres membres del govern local segueixen l'exemple i "salten" a l'arena virtual, per explorar l'e-democràcia.

Qui sí que hi és des de fa temps és la tinent d'alcalde Consol Pla, amb bloc al portal de comerç però sense presència actualitzada. hauria de posar-s'hi, com també fora bo que l'alcalde i altres membres del govern obrissin parada a Internet. Temps, per la dedicació exclusiva que tenen i cobren la majoria d'elles i ells, n'haurien de tenir ....

Mentre assistim a aquest eufòric moment per la comunicació local, motivat per la iniciativa privada, els mitjans de comunicació municipal van navegant sense un nord definit. No debades, tot consultant el pacte de govern entre ICV-EUiA, CiU i UDC pel període 2007-2011 es pot comprovar que la comunicació no és pas un tema que hi consti. I així ens va, a tots plegats. Hem passat de tenir uns mitjans que en el seu moment van ser innovadors i capdavanters, com la revista Riu Sec o la ràdio Municipal, a la situació actual, especialment delicada per Cerdanyola Ràdio. Per a fer-vos una idea llegiu, si voleu, els comentaris de Roberto Sánchez i José Luís Rodríguez, dos "històrics" de la ràdio local, a un "post" del bloc CR25 , creta per la gent que durant un quart de segle ha fet possible la ràdio a la ciutat.

Les perspectives no són optimistes, pels mitjans públics locals. I especialment per la ràdio, ubicada al llimbs dels "això millor no ho toquem, no fora cas que ....". L'any vinent no canviaran massa les coses i la resta de mitjans públics, essencialment, el cerdanyola.info, se'n ressentiran. Com també ho farà la salut democràtica de la ciutat, si li fallen els mitjans de comunicació públics. Ho permetrem o demanarem al govern local un exercici de responsabilitat garantint i potenciant els mitjans existents?.

* La imatge que acompanya aquest text és una captura de pantalla del www.cerdanyolaaldia.com

Brossa als carrers

R
emenant pel diari El País he ensopegat amb la secció "Yo, periodista" i l'aportació que fa Miguel Núñez des de sant Cugat, amb l'escruixidor títol de "La basura llena las calles de Sant Cugat del Vallès". L'escrit, acompanyat per la fotografia que obre aquest text, és prou explicatiu: s'ha canviat el sistema de recollida de brossa urbana i ara, un cop plenes, es produeix una acumulació de deixalles al costat de les bústies preparades per recollir-les. A més, s'hi afegeixen els problemes del pas del camió de recollida. Aquest text i imatge es publicaven a mitjan novembre i tot i fer referència a Sant Cugat, estic convençut que a Cerdanyola, Ripollet o altres poblacions, es podrien haver fet imatges i textos semblants.

Tenim el mal costum, quan anem a deixar la brossa, de desfer-nos-en de totes totes. Amb independència de com estigui el receptacle o contenidor habilitat per deixar-la. Si està ple, comença l'acumulació de bosses, cartrons, envasos i altres deixalles, al costat del lloc que ja està ple a vessar. Perquè ha de ser aquell, el que tenim a prop de casa, no al costat [perquè llavors ens queixaríem per les olors, sorolls, etcètera] i no pas el que hi ha 150 o 200 metres més enllà. Vés que haguéssim de caminar més del compte passejant les nostres casolanes immundícies!.
A banda de les restes domèstiques, sovint ajuden a embrutar els carrers la brossa que generen els comerços. I més en aquesta època de gran consum: caixes, porexpan, plàstics, etcètera, que o bé s'aboquen sense cap mirament als contenidors - receptacles de la brossa domèstica o bé s'acumulen al carrer com una mena d'exaltació a l'arte povera sense art, és clar.

Cada cop que passejo pels carrers i veig imatges de brutícia incontrolada em pregunto si no podem fer res per solucionar aquesta situació. Començant per la ciutadania, mirant-nos més quan deixem la brossa i seguint per l'administració i comerciants, que haurien de pactar una recollida específica per les restes que generen. A Cerdanyola, Ripollet i Montcada i Reixac hi ha experiència en aquesta mena d'acords, a través d'un conveni subscrit entre els Ajuntaments respectius i els hostalers per la recollida de l'oli de emprat a les cuines. No es podria aconseguir un de semblant per evitar veure la imatge que veiem cada dia als nostres carrers i que tindrà la seva màxima expressió el dia 6 de gener?.

Treball de precisió

L
a vida és un gran calaix de sorpreses. Especialment quan tens una certa perspectiva de les coses i no et limites només al moment actual. Aquesta arrencada té a veure amb l'inici dels treballs de recuperació i restauració de l'argilera Elena. Grans bales de residus, provinents de l'Ecoparc 2, de Montcada i Reixac, aniran farcint el gran clot fins a la rehabilitació total de l'espai. Hi col·locaran més d'1 milió de tones de residus, de les quals Cerdanyola en cobrarà 3 euros per tona (heus aquí la taxa de les escombraries que no pagarà la gent de la ciutat!). Fins aquí, res a dir: personalment estic a favor del tractament en fred dels residus i no pas de la crema. Entenent que cal treballar per minimitzar al màxim la brossa que produïm, legislant des de les administracions per canviar l'actual cultural de "nous rics", això és, el que comprem, quan més embolcalls té, millor.

La recuperació de l'argilera Elena comença el dia després del ple de novembre (concretament el divendres 30). Pel matí. Amb moltes autoritats, premsa, etcètera. Però sense cap veu crítica, allí present. Ni cap comunicat, ni nota de premsa ... És curiós, perquè el PAS s'ha significat contra aquesta mena de política de tractament de residus. Tot i que actualment no té representació al consistori, no editen ni una nota de premsa. El PAS és una de les forces polítiques integrants de les CAV (Candidatures Alternatives del Vallès. On també hi és el COP, present al consistori de Ripollet amb cinc regidors, un dels quals, líder de la Plataforma Vallès Net. Aquesta entitat ha lluitat contra la ubicació de l'Ecoparc 2 a Montcada i Reixac i el model de residus que planteja. Regularment emet comunicats de premsa, el darrer dels quals, recollit per la Revista de Ripollet, denunciava el trasllat de bales de l'Ecoparc 2 a Alacant. Ara, que les bales fan molt menys quilòmetres (només un tram de la B-30), llencen un exigu comunicat amb poca transcendència mediàtica.

Evidentment, totes les entitats i grups citats, són lliures de dur endavant la política comunicativa que vulguin. Però sorprèn la bel·ligerància d'altres èpoques - especialment a Ripollet i amb l'Ecoparc 2 arribant als jutjats- amb la situació actual, del tipus bassa d'oli. Potser han canviat d'opinió respecte al tema dels residus i el seu tractament. O bé hi ha hagut qui ha treballat amb precisió, des del govern de la ciutat, perquè no li esclatés a les mans el tema de la brossa i l'argilera Elena. Enginyeria política aprofitant totes les persones i passarel·les que enllacen la galàxia d'esquerres?. Bescanvi de cromos o prebendes?. No ho sé pas, però la culminació de la jugada - pròpia d'un mestre - ha estat bona. Esperem que continuï així, perquè alguna cosa cap fer amb la brossa. I jo, personalment, no vull veure funcionar cap altra incineradora ...

* La fotografia que il·lustra aquest text ha estat extreta del cerdanyola.info

Perdem el tren?

Llegeixo al portal de la UOC que l'ens municipal de comunicació de Sant Cugat ha signat un acord de col·laboració per esdevenir empresa associada. L'ens santcugatenc rebrà de la UOC assessorament en l’elaboració de plans formatius i en la preparació dels professionals d’aquest organisme per a la conversió multimèdia dels seus mitjans de comunicació. Llegeixo la notícia i junt amb les dades que conec del projecte de Sant Cugat, sento una certa enveja del que estan fent amb els mitjans de comunicació locals i allà on volen anar: al lideratge comarcal en matèria de mitjans de comunicació i en els diversos formats habituals avui en dia (ràdio, vídeo, televisió, TDT, etc...).

Sant Cugat ha apostat fort i decididament pels seus mitjans de comunicació. Se'ls creuen i en fan bandera de la ciutat. Cosa que no passa a Cerdanyola, on la situació de Cerdanyola Ràdio és precària, així com la dels altres mitjans de comunicació municipals. El govern local ha decidit apostar per Internet, on també hi ha una situació força greu (consulteu el darrer estudi del ciberpaís dedicat als portals municipals, on el de Cerdanyola és situat en una posició força endarrerida).

No són bons temps per la comunicació a la ciutat, parafrasejant la lletra de la cançó. Fins al punt que una universitat "nostra" (sostinc la teoria, comentada a la gent amb qui em relaciono habitualment, que Cerdanyola és ciutat doblement universitària perquè hi tenim el campus de la UAB i la UOC fa les seves trobades presencials al campus de la UAB) signa un acord amb l'Ajuntament veí. Una realitat - el conveni - tangible. No pas la xocolata del lloro que se'ns ha volgut vendre per part del govern local [el tripartit] a la gent que fem comunicació a l'Ajuntament amb una suposada arribada de la UAB a la ràdio. Res de res. Ara la solució de totes les solucions és la TDT que, segons diuen, està arribant a la ciutat. No vull ser pessimista, per si algú encara creu en les promeses que fan els messies de la Black Berry i contractes de confiança, però molt em temo que vist l'acord UOC - Ajuntament de Sant Cugat la TDT passarà de llarg del nostre municipi.Perquè no hi tenim cap estació adequada des d'on pujar-hi, tot i que als obrers de la comunicació ens agradaria fer-ho. La demanarem als Reis (d'Orient, of course!)

Blocs de Cerdanyola: ho muntem?

L'activisme a la xarxa a través d'un bloc comporta l'obligació de mantenir la paradeta actualitzada, publicant més o menys regularment alguna cosa. També comporta alegries, com anar descobrint la Cerdanyola virtual - la Cerdanyola 2.0? - que cada cop és més activa, amb blocs que neixen, ara sí, a cada instant. En Jonathan Márquez Cervantes, al seu bloc, publica un interessant estudi de camp (o de xarxa?) sobre les bitàcoles polítiques i algunes més - aquesta, per exemple - que van apareixent per la xarxa. La cosa no s'atura i és bo que així sigui. Som, el conjunt de blocs cerdanyolencs, la Cerdanyola en temps real.

Els dies de vida a la xarxa en aquesta etapa - ja hi havia estat en altres ocasions - m'han permès connectar amb alguns i algunes blocaires locals. Tot parlant, ha nascut la idea de mirar de muntar una mena de lloc comú o marca que ens aplegui. Alguna cosa així com "Blocs de Cerdanyola".

He connectat amb la Núria Masdeu, una de les impulsores de Blocs de Terrassa. Entreu-hi i veure-ho que és justament el lloc comú dels blocaires terrassencs. parlant amb ella per telèfon, m'ha dit que si decidíssim muntar alguna cosa, des de Terrassa ens podrien donar un cop de mà. Ens animem?. Què en dieu?.

Els blocaires terrassencs fan una trobada, la setmana vinent. Us adjunto una part d'un missatge que m'envià la Núria:

"dimarts vinent [4 de desembre] hem convocat una trobada de blocaires terrassencs. És a les 19.30 h al Cinema Catalunya (www.cinemacatalunya.com), de Terrassa.

Parlarem sobre 'El bloc com a mitjà de comunicació ciutadà. Realitat o utopia?'. És el tema que va obtenir més vots en l'enquesta que vam tenir oberta a la portada del Directori de blocs terrassencs (http://blocs.terrassa.com) fins el 19 d'octubre passat.

Es tracta d'una taula rodona en què comptarem amb la participació dels terrassencs Marc Roca (http://blocs.mesvilaweb.cat/marcus) i Joan Rovira (http://elblogdiari.blogspot.com), i de Saül Gordillo (www.saul.cat), director de l'Agència Catalana de Notícies, periodista i blocaire de referència de la catosfera."


Si trobeu interessant la proposta de muntar blocs de Cerdanyola, ja direu el què. Difoneu-la, en tot cas, perquè a banda de la blocosfera política n'hi ha d'altres menes.