U
n vídeo de Macaco. Coneixia la cançó, però no la pel·lícula.
dilluns, 6 / juliol / 2009
dimecres, 24 / juny / 2009
Històries a la riba del Ripoll
És trist veure com hi ha qui utilitza qualsevol estratègia per a fer política. Mala política, és clar. La mentira, servida com a informació escapçada i curosament preparada per a garantir el benefici propi, és l'arma preferida d'aquesta mena de gent.
Són grups que viuen en el conflicte i del conflicte. Si no existeix, el creen. És la seva raó de ser. No mesuren les conseqüències de les seves accions. Llencen la pedra i amaguen la mà, acusant qualsevol passavolant d'haver provocat el que sigui.
No els importa que el motiu de la seva campanya o denúncia, si s'ha produït, ha estat potser perquè no s'han fet bé les feines que tocava fer. Tant s'hi val. Això no importa.
Posseïdors d'una efectiva unitat gestadora de comunicats als mitjans, garanteixen que es publicaran a la premsa escrita dòcil. Aquella que no fa preguntes i mai no investiga ni certifica la versemblança de la informació. No importa: es tracta de la veritat revelada que emana dels escollits, altrament coneguts com "el poble".
Què els porta a actuar d'aquesta manera? Autoodi? Dificultats per encaixar en una societat plural? No ho sé pas.
Reclosos al seu cau, creen polèmiques destinades en molts casos a dinamitar la convivència ciutadana. No construeixen: destrueixen. No fan pinya: separen. Discriminen, assenyalen culpables entre els propis en lloc de trobar solucions als problemes comuns.
Ells i elles, demiürgs investits per gràcia pròpia, of course, jutgen i sentencien. Sense possibilitat de defensa, és clar, pels diguem-ne reus. És la seva manera de fer. Aparentment acolorida, positiva, creadora, però realment fosca, molt fosca, destinada a malmetre tot allò que no pertany al seu món.
No vull ni pensar què passaria si mai fossin elevats als setials de responsabilitat existents a la riba del Ripoll ....
diumenge, 21 / juny / 2009
Granotes
F
ent un treball per la UOC, dedicat a l'artista Sara Kolster vaig conèixer el treball de Yannick Dauby, un artista sonor francès. Un recol·lector de sons, vaja. Promotor de diverses experiències el vídeo que incloc en aquest post és un tast de la darrera, dedicada a recollir els sons de les granotes de Taiwan.
Kalerne és el lloc on publica els seus treballs.
dimecres, 3 / juny / 2009
Corren, un homentage a les futbolistes de la ciutat
V
ull dedicar aquest post i la cançó incorporada a les noies del Cerdanyola FC femení. El passat 24 de maig aconseguien l'ascens matemàtic de categoria. Felicitats, noies!. La premsa municipal - Cerdanyola Ràdio i cerdanyola.info - donaven la importància que es mereix a la notícia, dedicant-hi un ampli cobriment informatiu, l'emissora, i la portada i reportatge de vídeo, el segon.
No puc dir el mateix de la premsa privada de la ciutat. Cobriren la notícia però cap de les tres capçaleres donà importància de portada a la fita esportiva aconseguida per aquest equip de la ciutat.
Cadascú és lliure de fer el que vulgui, és clar. I més quan s'hi juga els quartos propis. Però si volem ser premsa local, crec, hem de prioritzar aquelles informacions remarcables que es produeixen a la ciutat. No pas posar-hi publicitat a la primera plana o publicar notícia - publicitat amb els escuts d'uns clubs de futbol aliens del tot al municipi.
Vagi des d'aquest bloc la meva admiració per les esportistes. Per totes les dones que fan esport cada dia i potser no tenen la suficient cobertura mediàtica que de totes totes mereixerien. Si més no, la mateixa que reben els equips masculins.
El tractament diferenciat de la informació per part d'uns i d'altres fa que em manifesti fermament convençut de la necessitat de l'existència de mitjans de comunicació públics. I també dels privats, però més oberts i sensibles amb el que passa a la ciutat.
En fi, una cançó per a les campiones. Gossos, Dani Macaco i Corren.
diumenge, 24 / maig / 2009
Ja en té 26 i res no canvia
Fa uns dies que volia escriure alguna cosa sobre la ràdio municipal i la "celebració" dels 26 anys d'ençà la seva posada en marxa. El desmuntatge d'una de les pancartes commemoratives de l'aniversari muntada a l'Ateneu a la façana que dóna a la ronda m'hi va fer pensar.[L'altra, ubicada a la façana del carrer Indústria, resta muntada. Ho fa com a testimoni d'alguna cosa o és una badada de qui havia ordenat que es retiressin?].
Especialment colpidora va ser la presència de la ràdio a una festa tan important com és la de Sant Jordi i les 24 hores de lectura sense pausa. Per a celebrar el primer quart de segle el govern va proveir i hagué un muntatge digne per un mitjà que treballa per la ciutat. Passada la festa, la crua realitat. Pocs i obsolets mitjans l'any 2009 perquè fa anys que no s'afronta una més que necessària renovació dels equips de la ràdio local. La voluntat i professionalitat dels companys i companyes de la ràdio permeteren oferir una programació digne.
Els condicionants exposats fan que esdeveniments posteriors, com la Festa Major del Roser de Maig, s'hagin cobert de la millor manera possible. Amb moltes ganes i pocs, molt pocs mitjans.
El govern local n'és el responsable d'aquesta situació. Ja ho denunciava en un article publicat en aquest mateix bloc fa més d'una any. Les coses, lluny de millorar, empitjoren. No hi ha inversió per renovar i millorar equips, no hi ha projecte per articular una ràdio municipal com cal i adaptada al present ... El govern no sap què fer amb la ràdio ni quina política de comunicació ha de seguir. Vaja, que Cerdanyola Ràdio continua instal·lada als llimbs municipals i va fent. La màxima, si em permeteu l'estirabot, és qui dia passa, any empeny.
El govern local no l'ha tancat, l'emissora, però la deixa morir lentament, ofegant-la en negar-li qualsevol possibilitat de ser més enllà de la voluntat dels seus treballadors i treballadores. Hi va haver qui, en el primer govern d'Antoni Morral, qui advocava pel tancament de l'emissora. Vist com han anat les coses potser hagués estat l'opció més viable per evitar la llarg agonia actual.
Malgrat tot i un xic desanimat segueixo pensant que Cerdanyola Ràdio té el seu lloc a la Cerdanyola del Vallès actual. Probablement com a referent d'altres mitjans que empren Internet per arribar a la ciutadania però també com espai d'acollida a entitat i col·lectius veïnals. Malauradament el govern no ho veu així ni tampoc l'oposició, PSC i PP, ni la resta de formacions polítiques de la ciutat. Ningú no diu res, sembla que a tothom li va bé la situació actual. I anar-hi anant: qui dia passa, any empeny, malgrat que alguns sabem que cada jornada que passa la ràdio municipal perd un bri de la seva vida ofegada en l'apatia generalitzada que sembla envaeix la ciutat.
dissabte, 23 / maig / 2009
Felicitats, Espai Vital!
Espai Vital, un programa de ràdio coproduït per diverses ràdios municipals de la comarca (Ripollet Ràdio, Cerdanyola Ràdio, Montcada Ràdio, Ràdio Barberà, Ràdio Santa Perpètua), ha rebut aquesta nit el premi Rosalia Rovira al millor programa de poblacions amb més de 15.000 habitants. El guardó ha estat concedit ex-aequo junt amb un altre programa de Ràdio Esparreguera.
Què que és l'Espai Vital? És un programa capitanejat l'amic Xavier Cases, qui junt a una colla de col·laboradors preparen una hora de ràdio setmanal dedicada a les persones. A totes les persones. Malgrat sembli una redundància, el programa parla amb normalitat dels nostres veïns i veïnes, o nosaltres mateixos, afectats per diverses malalties. La fibromiàlgia, la celiaquia, malalties mentals o degeneratives, la ceguesa, entre d'altres, són tema d'Espai Vital. Escoltant-lo sabem com és el dia a dia d'aquestes persones, s'ofereixen consells per a fer una cuina adaptada a persones amb mobilitat reduïda, es parla d'avenços científics, s'entrevista a responsables d'administracions o d'empreses que faciliten la integració a les seves plantilles de persones discapacitades, etcètera.
Felicitats, per en Xavi i el seu equip!. Gràcies per acompanyar-nos setmana rere setmana amb l'Espai Vital tot transmetent-nos la vostra energia positiva, el vostre optimisme i les ganes de tirar endavant.
Animar-vos perquè continueu fent el programa. I el bloc i les altres activitats presencials que organitzeu de tant en tant.
Fotografies de l'acte de lliurament de premis al bloc del Campi qui pugui.
[La imatge que il·lustra aquest article és una captura de pantalla del bloc d'Espai Vital]
divendres, 22 / maig / 2009
El PP es fa enrere: no hi haurà consulta sobre el centre de culte
N
o hi haurà consulta a la ciutadania sobre el centre islàmic de Les Fontetes. Aquest matí el PP s'ha fet enrere. Ho comenta en Javi Montes en una entrada a un article anterior. A més, avui el cerdanyola.info se'n fa ressò de la notícia, sabuda en una roda de premsa que ha ofert Juan Rodríguez. Els arguments del president d'ICV local, sense fer sang amb el PP, toquen el moll de l'os de la qüestió. El record de la unanimitat de tots els grups municipals, inclòs el PP, per aprovar la normativa dels centres de culte,i la idiosincràsia de la ciutat, feta amb aportacions de gent d'aquí i d'allà, ateus o creients de cultes diversos, són arguments de pes de les declaracions del polític d'ICV.
M'ha preocupat els seus comentaris sobre una recollida de signatures veïnal contra el Centre de Culte, tot i que explica que els promotors han desistit de la seva iniciativa. No sé pas si aquest fet és una conseqüència d'una actuació municipal, cercant apaivagar l'incendi social que alguns, el PP, ha volgut "apagar" posant-hi benzina.
M'ha sorprès que el govern local no hagi reaccionat encara, si més no oficialment, a l'atzagaiada del PP. Cap comunicat. Hi ha electes destacats hàbils en això d'Internet. Cap article, de moment. El que ha dit avui ICV ha estat en una roda de premsa de partit, no pas de govern. L'oposició municipal, PSC, tampoc s'ha manifestat. Ni la resta de partits polítics ciutadans.
És que volen deixar-ho així, com una trapelleria d'una colla d'amics que s'apleguen sota una gavina blava?.
Crec que davant la gravetat de la iniciativa del PP el proper el proper ple, que se celebrarà dijous, seria el lloc adequat perquè es fes una pública manifestació de rebuig a iniciatives com la del PP, recordant quin és l'ADN real de la Cerdanyola d'avui en dia.
Esperem que el foc que alguns han atiat no vagi a més i no ens trobem al ple amb alguna sorpresa, com avui també he escoltat en diversos espais de la ciutat. Cal que el govern actuï, amb els mecanismes de mediació i relació amb la comunitat que té al seu abast. I cal que el PP retorni a la sensatesa política, reconegui la seva errada i faci costat a les accions conjuntes que impulsin les forces polítiques de la ciutat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
Escrits
